Palma
La Universitat de les Illes Balears alerta l'Ajuntament: Maó s'anomena "Maó"
El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha reiterat aquest dilluns que l'única forma oficial dels topònims les Balears és la catalana i, per tant, l'única forma correcta és Maó, segons estableix la llei de normalització lingüística aprovada per unanimitat pel Parlament el 29 d'abril del 1986. La universitat ha respost d'aquesta manera a la proposta de l'Ajuntament de Maó de dur a terme una consulta popular sobre el topònim de la ciutat, incloent les opcions Mahón-Maó i Maó-Mahó.
08/11/2011 - 16.16 Actualitzat 09/11/2021 - 10.41
En aquest sentit, la UIB recorda que els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes i topònims de la comunitat autònoma són competència del govern, d'acord amb l'assessorament de la universitat, tal com marca la normativa.
"Segons la legislació vigent, en cap cas són els ajuntaments els que determinen la forma dels topònims", puntualitza el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General a través d'un comunicat.
Així mateix, han remarcat que introduir canvis en la toponímia que no hagin estat prèviament estudiats i aprovats per la UIB "crearia confusió i podria suposar un retorn a la situació existent abans de l'establiment dels topònims oficials".
En el cas concret de Maó, la UIB aclareix que la forma "Mahó" no s'adequa a la grafia catalana pel fet de no existir en català la hac en posició de hiat, com a senyal de la desaparició d'un so antic, en aquest cas la ge ("Magone").
El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General considera gens "justificada" la forma "Mahó", que, segons diuen, "ha desaparegut fa segles".
"L'ús en castellà de Mahón només es pot justificar en usos no oficials, de la mateixa manera que els catalanoparlants poden usar, en usos no oficials, formes amb tradició en la llengua com Nàpols, Milà, Osca o Saragossa, entre d'altres, sense que això impliqui que aquestes formes siguin també oficials en el territori respectiu", asseveren.
En aquesta línia, apunten que el canvi anunciat per l'Ajuntament de Maó implica una "discussió sense sentit" que crearia una situació innecessària de duplicació d'un topònim que la tradició d'ús ja ha solucionat.
"Segons la legislació vigent, en cap cas són els ajuntaments els que determinen la forma dels topònims", puntualitza el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General a través d'un comunicat.
Així mateix, han remarcat que introduir canvis en la toponímia que no hagin estat prèviament estudiats i aprovats per la UIB "crearia confusió i podria suposar un retorn a la situació existent abans de l'establiment dels topònims oficials".
En el cas concret de Maó, la UIB aclareix que la forma "Mahó" no s'adequa a la grafia catalana pel fet de no existir en català la hac en posició de hiat, com a senyal de la desaparició d'un so antic, en aquest cas la ge ("Magone").
El Departament de Filologia Catalana i Lingüística General considera gens "justificada" la forma "Mahó", que, segons diuen, "ha desaparegut fa segles".
"L'ús en castellà de Mahón només es pot justificar en usos no oficials, de la mateixa manera que els catalanoparlants poden usar, en usos no oficials, formes amb tradició en la llengua com Nàpols, Milà, Osca o Saragossa, entre d'altres, sense que això impliqui que aquestes formes siguin també oficials en el territori respectiu", asseveren.
En aquesta línia, apunten que el canvi anunciat per l'Ajuntament de Maó implica una "discussió sense sentit" que crearia una situació innecessària de duplicació d'un topònim que la tradició d'ús ja ha solucionat.
Avui és notícia
Una quarantena de morts i més de cent ferits a l'incendi d'un bar en un resort d'esquí a Suïssa
Una nit de Cap d'Any amb 117 detencions, 27 per violència masclista
Tot el que puja el 2026: de les pensions a l'aigua en un any en què moure's serà més car
80 euros de multa per no portar la balisa V16: què has de saber per complir amb la normativa
Calendari laboral 2026 a Catalunya: quins són els 12 festius i els ponts que hi ha