La versió xinesa del trifàsic triomfa al país del te

La Xina està vivint un autèntic boom cafeter. Fins fa poques dècades, aquesta beguda era pràcticament desconeguda al gegant asiàtic, però el llançament recent d'un nou producte que combina un cafè amb llet amb un licor molt preuat al país l'està posant de moda.

Aquesta versió xinesa del trifàsic s'anomena cafè Moutai i el ven el gegant local Luckin Coffee, anomenat sovint Starbucks xinès. A un cafè amb llet se li ha incorporat una petita dosi de baijiu, aiguardent, infusionat en la llet.

Trencar barreres econòmiques

El baijiu que s'incorpora a la beguda, però, no és un licor qualsevol. És del tipus anomenat Maotai, un dels més cars, amb què brindava Mao Tse-tung en les grans ocasions i que s'associa als rics i les elits.

Accedir-hi, de fet, dona prestigi social i --segons comenten molts usuaris de les xarxes socials xineses-- d'això pot venir l'èxit de vendes del nou producte. El Phoenix Yan ho explica a les portes d'un dels establiments de Luckin:   

"És car! Que s'ajuntin marques com Maotai i Luckin ofereix una oportunitat a tots els xinesos d'accedir, per un preu molt barat, a tastar el Maotai. Potser és una oportunitat i una bona idea." 

Pel preu, joves com el Phoenix no podien accedir al Maotai, l'aiguardent tradicional de les generacions més grans.  

Convèncer diferents generacions 

Precisament, la nova combinació de begudes pot representar el primer cafè per a la població de mitjana edat i més amunt, acostumada al licor fort però que --en el país del te-- no ha entrat mai en un Starbucks o similar. Per la Lisa, que ronda els 50 anys, pot ser una nova incorporació en l'encara relativament curta història de la cultura del cafè a la Xina: 

"El cafè Moutai ens desperta curiositat; és la primera vegada que s'afegeix aiguardent al cafè, crec que és molt bo, m'agrada molt."

Gairebé cinc milions i mig de cafès Maotai es van vendre el dia del seu llançament a principis del mes de setembre. Ara les vendes s'han moderat, però són molts els que se'l compren camí de la feina en un país on fa trenta anys pràcticament ningú no prenia ni cafè ni llet.