L'acomiaden mentre està de baixa per l'assassinat masclista de la seva mare: "És inhumà"
L'Elena Guerrero no va creure mai que la seva mare hagués desaparegut voluntàriament. L'any 2021 va rebre una trucada de la Guàrdia Civil de Gran Canària explicant-li que el seu pare havia denunciat la desaparició de la seva mare.
En la denúncia, l'home explicava que la seva dona feia més d'un any que havia marxat de casa. També aportava una nota de comiat que, presumptament, havia escrit ella.
Maig de 2020. Gran Canària. No em tornis a buscar. No vull saber res de ningú, ni de les filles. M. Dolores Yllan
La cerca de la María Dolores es va allargar durant cinc anys. La mare de l'Elena constava com a desapareguda a San Bartolomé de Tirajana, Las Palmas de Gran Canària, on el matrimoni s'havia retirat a viure la jubilació de l'home, exguàrdia civil de trànsit.
"Anar a viure allà va ser l'empresonament de la meva mare, perquè la va aïllar de tot i de tothom", afirma l'Elena, que explica que el matrimoni només tenia un mòbil per als dos i que el custodiava el pare. Això va fer que de mica en mica la dona "s'enemistés amb tota la gent que havia deixat a Catalunya", fins i tot amb les seves dues filles: "Ara penso que això és un maltractament."
No va ser fins al febrer del 2025 que el pare de l'Elena va confessar el crim i va explicar que havia esquarterat el cos i l'havia repartit per diferents zones de l'illa.
L'Elena va tenir un paper clau en la investigació: ella va sospitar del seu pare des de molt aviat perquè no li quadrava la cal·ligrafia de la suposada nota que la María Dolores havia deixat.
Vaig veure que aquella nota no l'havia escrit la meva mare, sinó el meu pare.
L'Elena ho va confirmar comparant la forma d'escriure "Canàries" d'un DVD en què el seu pare havia escrit a mà aquesta mateixa paraula per tenir un record del viatge que la família havia fet.
Tampoc li quadrava la firma de la seva mare. "Ella sempre havia escrit Illan amb i llatina, i ell ho va fer amb i grega."
Els últims anys de la vida de l'Elena han estat marcats per aquest fet traumàtic que, reconeix, li ha posat "tot de cap per avall". Ella acabava de ser mare dels seus bessons quan va saber que la seva mare havia desaparegut.
Els meus fills tenien tres mesos quan em van donar la notícia.
Ha viscut la maternitat des d'una perspectiva completament diferent de la que havia imaginat: "No només m'he quedat sense mare, he tingut un trencament emocional molt gran."
Amb la confessió del seu pare, l'home va ingressar a la presó el 14 de febrer del 2025, a l'espera del judici.
L'Elena no ha tancat el dol, sinó que "només ha fet que començar". La primera lluita ha estat la d'aconseguir recuperar les restes de la seva mare per enterrar-les a casa, Vilassar de Mar, on havia viscut la família.
De moment, les restes continuen a les Canàries, i ja l'han advertit que previsiblement serà així fins que se celebri el judici, que encara no té data.
No vull que el cos de la la meva mare vagi de safata en safata. Vull poder plorar-la, vull donar-li el lloc que es mereix.
Un burofax de comiat mentre estava de baixa
A tot el periple, l'Elena ha hagut d'afegir el laboral. Tot i que va intentar continuar treballant després que el seu pare hagués confessat el crim, el juny del 2025 el seu metge de capçalera li va donar la baixa laboral per ansietat:
No podia dormir a les nits,tenia malsons cada dia.
La seva sorpresa va arribar quatre mesos després d'estar de baixa, el 21 d'octubre del 2025 l'Elena va rebre un burofax de comiat.
Després de 14 anys treballant com a delegada de vendes de farmàcia de Danone a les comarques gironines, i en plena baixa laboral per depressió, l'Elena va rebre una carta d'acomiadament que l'empresa justificava per reestructuració empresarial.
Una nova batalla que ha hagut d'afrontar a través d'una demanda judicial sol·licitant la nul·litat de l'acomiadament per vulneració de drets fonamentals: "Em diuen que el meu lloc de treball ja no els és rendible. I jo els contesto que això no és procedent, això és inhumà."
La multinacional i l'advocada de l'Elena han arribat a un acord per evitar arribar al judici. L'empresa reconeix l'acomiadament improcedent, a més d'una "alta indemnització addicional per evitar anar al judici i que l'acomiadament sigui nul", explica Roser Castillo, advocada de l'Elena.
Un càstig en lloc d'un acompanyament
Castillo assegura que "és un cas més en què una empresa envia una carta d'acomiadament amb motius que no són reals". En lloc d'acompanyar la seva treballadora en aquest fet traumàtic "l'han castigat".
No interessa seguir amb el treballador perquè potser no són prou rendibles per ells, i decideixen expulsar-los del mercat laboral. En aquests casos, el treballador ho sent com un càstig.
L'empresa vol evitar anar a judici "per no tenir una taca en el seu expedient", i estan disposats a pagar per sobre del que se'ls ha demanat.
Quan es troben amb demandes on se sol·licita la nul·litat de l'acomiadament "no volen que els pugin els colors a la cara", sentencia Castillo.
Roser Castillo assegura que darrere d'aquest acomiadament hi ha un cas de "discriminació total pel fet que l'Elena està de baixa i l'empresa és coneixedora de per què està de baixa i com tornarà després. És més fàcil donar-li una coça i fer-la fora del mercat laboral".
I per la seva banda, l'Elena admet que aquesta batalla amb la multinacional li està "passant factura".
Ha volgut explicar el seu cas perquè s'ha sentit doblement victimitzada, pel fet traumàtic que li ha tocat viure, però també per totes les conseqüències que li ha portat aquest fet: "Els meus drets, la meva dignitat i la meva moral han quedat molt tocades", lamenta.
Què diu la llei?
La llei no prohibeix acomiadar un treballador que està de baixa, però sí que prohibeix acomiadar-lo per estar de baixa. Aquesta diferència decideix si l'acomiadament és objectiu, improcedent o nul, i si per tant, el treballador ha de recuperar el seu lloc de treball i rebre tots els salaris del temps perdut.
Des del 2022, l'article 55.5 de l'estatut dels treballadors de la llei 15/2022 considera que la malaltia o condicions de salut és una causa de discriminació prohibida. Així doncs, l'acomiadament durant una baixa mèdica pot considerar-se procedent, improcedent o nul.
Es considera improcedent o nul si la causa que al·lega l'empresa per fer l'acomiadament no es pot provar i, per tant, podria concloure's que el motiu real del comiat és la baixa que ha fet el treballador.
Si la baixa és el motiu, l'acomiadament és nul
Roser Castillo admet que casos com el de l'Elena se'ls troba habitualment en el seu despatx. No obstant, és difícil posar dades a aquesta realitat perquè no existeix cap recompte d'acomiadaments de treballadors estant de baixa.
Creu que molts dels casos no estan comptabilitzats perquè "se solucionen abans que arribin a judici, amb l'empresa pagant una indemnització que deixa mitjanament satisfet el treballador i fa que deixi de queixar-se", ironitza l'advocada.
"No pot ser que les empreses grans prefereixin assumir els costos de pagar indemnitzacions elevades i treure's de sobre alguns treballadors amb problemes de salut, abans que readmetre'ls", analitza Castillo.