El Nobel de la Pau premia la justícia internacional amb Navi Pillay, jurista destacada del TPI i l'ONU
Redacció
La jurista sud-africana Navanethem "Navi" Pillay és la guanyadora del Premi Nobel de la Pau 2026. Pillay, que actualment és jutgessa del Tribunal Internacional de Justícia en el cas en què Myanmar està acusat de genocidi, ha estat reconeguda "per la seva tasca a favor de la pau i el dret internacional".
A més, el Comitè del Nobel també en destaca "l'excepcional coratge i integritat" i el paper "fonamental" que ha tingut per garantir que es processin els crims de guerra, els crims contra la humanitat i els genocidis.
Amb el premi a Pillay, el Nobel reconeix una trajectòria dedicada a combatre la impunitat i a defensar els drets humans. A més, el guardó també és una reivindicació de la justícia internacional, en un moment en què està sent qüestionada per part de països com els Estats Units, Rússia o Israel. Pillay ha format part del Tribunal Internacional de Justícia, Tribunal Penal Internacional i les Nacions Unides.
"En una època marcada per desafiaments existencials –incloent-hi una quantitat de guerres i conflictes que el món feia molt temps que no veia– el dret internacional no és només un complement a la pau i a la seguretat. És una necessitat absoluta", indica el Nobel.
Les Nacions Unides han celebrat l'elecció de Pillay com a Nobel de la Pau i han destacat la implicació que ha tingut en la defensa dels drets humans, tant al capdavant d'òrgans de l'ONU com en tribunals internacionals. "Tota la seva trajectòria professional és un testimoni del seu compromís amb els drets humans", ha destacat la portaveu de l'ONU a Ginebra, Alessandra Vellucci, minuts després de l'anunci.
"Si aplaudiu una mica més fort, potser compartiré el premi amb Trump", ha dit rient Pillay en saber que havia rebut el premi, tal com es pot veure en un vídeo que ha penjat a X la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard:
Pillay agafa el relleu de l'opositora veneçolana María Corina Machado, l'ONG japonesa de supervivents de les bombes atòmiques Nihon Hidankyo, l'activista iraniana Narges Mohammadi i el defensor dels drets humans bielorús Alés Bialiatski i les ONG Memorial i Center for Civil Liberties.
De Nelson Mandela a Gaza: les causes que ha defensat Pillay
Nascuda a Durban l'any 1941 en una família d'origen tamil, Pillay va començar la seva trajectòria com a advocada i va defensar diversos activistes anti-apartheid, entre els quals Nelson Mandela.
Als anys 90, va ser la primera dona no blanca que va formar part del Tribunal Superior sud-africà. En l'àmbit internacional, va exercir al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, va ser Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans i jutgessa del Tribunal Penal Internacional.
Pillay també era va presidir la comissió d'investigació de l'ONU que l'any passat va acusar Israel de cometre un genocidi a Gaza.
Fins fa poc, va presidir la Comissió Internacional Independent d'Investigació de l'ONU sobre els territoris palestins ocupats.
287 aspirants
Aquest any hi havia 287 nominats al Nobel de la Pau. El Comitè Noruec del Nobel no confirma candidats al guardó fins que ha passat mig segle i els noms que se saben és perquè els revelen els que els han nominat.
Entre els noms que figuraven en les travesses hi havia les Sales de Resposta a Emergències del Sudan, Metges Sense Fronteres, Save the Children, ACNUR, l'activista climàtica ugandesa Vanessa Nakate, l'ambientalista britànic David Attenborough, el papa Lleó XIV, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), la Relatora de l'ONU Francesca Albanese o la Campanya per Aturar els Robots Assassins.
El Premi Nobel de la Pau s'entrega des del 1901 a persones o entitats que treballin a favor de la "fraternitat entre les nacions i la reducció dels exèrcits". Segons el testament d'Alfred Nobel, creador dels premis, poden designar candidats al guardó catedràtics d'universitat en Dret, Història i Ciències Polítiques, parlamentaris, antics guardonats i membres de tribunals internacionals, entre d'altres.
El de la Pau és l'únic dels sis premis Nobel que s'atorga i s'entrega fora de Suècia. El decideix un comitè de cinc persones nomenat pel Parlament de Noruega, i s'entrega a l'Ajuntament d'Oslo.
El qüestionat Nobel a Machado
Aquest premi arriba l'any següent de la polèmica distinció a l'opositora veneçolana María Corina Machado, que va tenir rebuig a Noruega mateix.
El Consell de la Pau, que agrupa 17 organitzacions pacifistes noruegues, va rebutjar organitzar la tradicional marxa de torxes en honor al guardonat, perquè considerava que l'elecció de Machado no estava "en línia amb els valors del Consell Noruec per la Pau ni amb els de les organitzacions que en formen part". Finalment, la marxa la va acabar assumint una organització noruega-veneçolana.
La polèmica encara va augmentar quan, en una visita a la Casa Blanca, Machado va regalar la medalla del premi a Donald Trump, que havia dit que si no rebia el guardó seria "un insult". Posteriorment, l'Institut Nobel va aclarir que el premi és inseparable del guanyador i que un guardonat no pot transferir-lo ni compartir-lo un cop ja s'ha anunciat.
Aquest any, Trump ha mantingut un perfil més baix i no ha reclamat el premi de manera tan insistent com l'any passat. De tota manera, aquest dimecres va tornar a reivindicar que mereix el Nobel perquè, al seu parer, ha "resolt vuit conflictes" i ha "evitat potser la total destrucció del món perquè l'Iran no tindrà mai una arma nuclear".
Trump, que aquest 2026 ha capturat Nicolás Maduro il·legalment, ha iniciat una guerra a l'Iran i ha amenaçat d'annexionar-se Groenlàndia, considera que seria "un gran descrèdit" per al comitè que no li donessin el premi. El president dels Estats Units ha admès que "tenen fama de no donar-lo a persones" com ell. "El rebi o no, he fet molt més" que altres, ha conclòs.