L'altre Montjuïc: 50 anys sense barraques a Girona

Fa 50 anys que es va enderrocar l'última barraca de la muntanya de Montjuïc de Girona. 

El que avui és un dels barris residencials més selectes de la ciutat i amb vistes privilegiades, va ser un poblat que els immigrants van aixecar entre els anys 50 i 60 aprofitant les muralles d'un antic castell militar. Hi van arribar a viure fins a dues mil persones.

Coincidint amb aquesta data, els fills d'aquells immigrants, vinguts sobretot d'Andalusia i Extremadura, en reivindiquen l'origen i volen eliminar el tòpic d'una zona de barraques amb molta misèria.

L'advocat i exdefensor de la ciutadania de l'Ajuntament de Girona Ramon Llorente Varela és fill de Montjuïc. Hi va viure des del 1951 fins al 1969.

"Era un poble amb pobresa, però també amb molta dignitat. La misèria és al marge de qualsevol principi de solidaritat i dignitat; la pobresa, no. Aquí hi vivia gent pobra amb l'esperança de millorar el futur, tant per a ells com per als seus fills."

Hi coincideix una altra veïna de Girona, la Maria Casermeiro Castillo, que hi va viure fins al 1970. Amb els anys, les condicions de vida van anar millorant, sobretot quan hi van arribar l'aigua corrent i la llum, el 1965. Ella en va marxar quan tenia 14 anys.

"Nosaltres érem humils. No ens faltava el menjar i, encara que no teníem aigua corrent ni llum, no ho trobàvem a faltar.
I els nens ens divertíem. Anavem a escola i unes monges ens feien el casal. Sempre surten les cases mig ensorrades, nens que sembla que no portin roba. No és tota la realitat. Quan jo vaig marxar hi havia unes cases precioses, però és una llàstima que no hi hagi una trista foto."

 

L'origen de les barraques de Montjuïc

Els primers habitants dins el recinte de l'antic castell de Montjuïc es remunten als anys 40. Hi ha constància d'una dona, María, "la Carbonera", el 1942. El 1947 la zona apareix per primer cop al padró municipal de Girona, amb 37 habitatges i 74 persones. 

El 1966 hi havia més de 400 habitatges i barraques, amb una població d'unes dues mil persones. Hi havia botigues i bars. Explica Ramon Llorente que la gent anava a treballar a la ciutat

"De bon matí, veies la corrua de gent que baixaven cap avall. La ciutat de Girona rebia la força de treball d'aquells homes i joves als tallers, a les carreteres i als edificis, però ignoraven el tipus de vida que aquí es portava."

 "Aquí es va crear una solidaritat de la gent que hi vivíem que va fer que poguéssim parlar de l'existència d'un poble al costat de Girona. I aquest poble era el del castell de Montjuïc."

A les muralles de l'antic castell encara hi ha restes de la calç blanca de les parets interiors de les cases. La Maria ho recorda amb nostàlgia

"La imatge que jo en tinc era preciosa. Veia la catedral i el riu des de la casa tan blanqueta dels meus pares. Teníem corral, amb gallines i conills, i també un hort. En recordo un roser vermell. La mare me'n feia sempre un ram per portar-lo a la missa dels diumenges."

"No teníem una aixeta amb aigua corrent a casa i jo anava a buscar-ne a la font. La mare baixava muntanya avall i anava a rentar al riu Galligants. Jo trepitjava les basses i estava contenta. La mare segurament no ho estava tant. Quan me'n vaig anar als 14 anys ho vaig fer amb molta pena. Jo volia viure aquí. I, alerta, avui, visc a Montjuïc."

El Caserón del castell, local social

El recinte de l'antic castell de Montjuic, del segle XVII, és enorme. Les vistes de Girona, espectaculars. L'entorn està tot urbanitzat i no hi falten les cases de luxe amb piscina. Però l'interior, no. Sense barraques, és un espai obert, amb vegetació, desconegut per a la majoria dels gironins.

En aquest espai és on hi ha la casa coneguda amb el sobrenom d'El Caserón, que avui és local de reunió de l'Associació d'Amics del Castell de Montjuïc, creada l'any 2005.

A la planta baixa del "Caserón" hi ha molts plafons de fotografies antigues i de les festes anuals que fan cada setembre. Avui és un espai per mantenir viva la memòria, però també per reivindicar sense vergonya que molts gironins són fills de les barraques del castell de Montjuic. L'última, la van enderrocar la vigília de Nadal de 1971.