L'antiga presó de Pilats de Tarragona, declarada lloc de memòria democràtica
La presó de Pilats, situada a la Torre del Pretori, va fer la funció de presó provincial des de mitjans del segle XIX fins a l'any 1953. Amb la seva declaració com a lloc de memòria democràtica, es vol senyalitzar aquest espai com un dels que es van significar en la defensa de la democràcia durant la Guerra Civil i la repressió franquista.
Durant la postguerra i fins al 1948, 6.900 interns van passar per l'antiga presó de Pilats. D'aquests, 1.300 hi van ser entre el 1939 i el 1940, una xifra molt per sobre de la seva capacitat, ja que podia acollir poc més d'un centenar de reclusos.
A causa d'aquesta saturació, més de 60 presos van morir per les pèssimes i inhumanes condicions de vida. D'aquesta presó també en van sortir gairebé 700 persones que van ser afusellades a la muntanya de l'Oliva de Tarragona en plena repressió franquista.
Quim Nolla, director de l'Arxiu Municipal de Tarragona i estudiós d'aquest espai, celebra que la declaració com a lloc de memòria democràtica servirà per preservar el record d'un dels usos que s'ha fet d'aquest edifici, que té més de dos mil anys d'història.
En un espai tan potent com aquest, l'origen del qual es remunta a l'època romana, és bo de saber que va ser una presó que es va erigir en el màxim símbol de la repressió franquista.
Per Nolla, la importància de tot plegat és no oblidar el que va passar i convidar a la reflexió sobretot els més joves, alguns dels quals veuen la dictadura amb bons ulls, segons assenyalen algunes enquestes.
El director de l'Arxiu Municipal de Tarragona afegeix que també servirà per combatre la desmemòria i reelaborar un discurs que potser no s'ha tractat prou en l'àmbit acadèmic.
Arreu de l'Estat hi ha una vintena d'espais reconeguts com a llocs de memòria democràtica, dos dels quals a Catalunya: la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona i, ara, la presó de Pilats de Tarragona.
També hi ha municipis que esperen rebre aquest reconeixement. És el cas de Portbou, a l'Alt Empordà, que va ser un lloc de pas tant per als que van fugir de la Guerra Civil i el franquisme, com per als europeus que hi volien arribar per allunyar-se del nazisme.
El registre dels llocs de memòria democràtica està inclòs dins de la llei de memòria democràtica aprovada l'any 2022.