L'aposta centralista del govern a Etiòpia activa un nou conflicte

El bloqueig de nou turistes catalans i la seva guia a Etiòpia per un enfrontament armat ha tornat a posar l'atenció en aquest país de la Banya d'Àfrica. 

El conflicte va començar a l'abril a la regió d'Amhara, situada al nord-oest del país i limítrof amb el Sudan, quan el govern d'Addis Abeba va ordenar la dissolució de la milícia Fano, formada per membres armats de l'ètnia amhara, i la seva integració a l'exèrcit federal. Així, començava un nou conflicte només nou mesos després de la devastadora guerra a la regió del Tigre. Tot ordenat pel primer ministre Abiy Ahmed, a qui se li va atorgar el Premi Nobel de la Pau el 2019. 

Per l'expert en el país i autor d'"Historia de Etiopía", Mario Lozano Alonso, es tracta d'un enfrontament entre el nacionalisme amhara i la posició centralista del govern etíop:

"El govern té una mentalitat centralista i no entén que hi hagi milícies que no estiguin sota el seu control. Els Fano van servir al govern durant la guerra de Tigre, com a força auxiliar, però ara els volen desmantellar."

La comunitat amhara se senten oblidada i desprotegida per part de l'Estat, especialment, davant les ètnies oromo i tigrinyes. Per ser la segona regió més poblada del país, amb 15 milions de persones, Lozano assegura que rep poca inversió, i això té conseqüències:  

"Els joves estan molt preocupats per l'atur i  hi continua havent molta pobresa. No es tracta del discurs, més típic, sobre l'ètnia, sinó una qüestió de nacionalisme, com els que hi ha a Europa, i de gent que surt al carrer per reivindicar qüestions econòmiques."

La voluntat del govern del primer ministre, Abiy Ahmed, és limitar el poder dels nou estats regionals i les dues ciutats autònomes del país, controlats per ètnies diferents, en un intent de centralitzar tot el poder des d'Addis Abeba. Ahmed, Premi Nobel de la Pau el 2019, va posar fi als 20 anys d'hostilitats amb la veïna Eritrea, però només un any després començaria l'atroç ofensiva contra els nacionalistes de Tigre, al nord del país, i ara ha iniciat un nou conflicte amb els amhares.

Imprudència dels turistes?

L'evacuació in extremis, amb un helicòpter de l'exèrcit federal, del grup de catalans de la regió d'Amhara a mitjans d'agost ha obert el debat sobre si els turistes i l'agència Kananga, amb seu a Barcelona, van ser temeraris per fer aquest viatge.

Aquest mes d'abril, la catalana Carmen Cia ja va haver de fugir de la zona, on es trobava per visitar els seus familiars. Considera imprudents les agències que, aquest estiu, hi han organitzat viatges:

"L'anunci del primer ministre ens va enxampar allà, i el dia següent, a les 7 del matí vam haver de sortir a correcuita. Vam tenir sort. Des de l'abril que hi ha aquest problema i no entenc com l'agència va decidir anar-hi igualment."

A l'agost, quan els turistes catalans es trobaven a la regió, els paramilitars de Fano van conquerir les principals ciutats, com la turística Lalibela o la capital regional Bahir Dar, i va escalar encara més la tensió. 

Mentre que el ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha reiterat que des de fa mesos desaconsellen anar a la zona, l'agència de viatges Kananga insisteix que no va veure cap avís en aquest sentit.

Temps convulsos a Etiòpia

Per l'expert Mario Lozano, la situació a Amhara ara mateix és incerta: 

"No se sap què pot passar, però sembla que la milícia ho té tot en contra perquè no té armament pesant. En canvi, el govern té més mitjans i és possible que, a la llarga, aconsegueixi controlar gran part de l'estat d'Amhara."

És molt difícil saber què passa ben bé, ja que el país mai ha tingut una tradició democràtica i sovint hi ha talls d'internet:

"Des de la caiguda de l'emperador Haile Selassie el 1974, passant per l'època del règim comunista del Derg i fins avui, mai hi ha hagut una eleccions realment lliures. Això genera problemes pel que fa a la lliberat d'expressió. De fet,  fins a l'arribada d'Abiy Ahmed era un dels països amb més periodistes detinguts."

De moment, no hi ha cap balanç de víctimes. De fet, tampoc hi ha dades oficials sobre els morts de la guerra de Tigre entre el 2020 i el 2022. Segons la Unió Africana, però, hi haurien perdut la vida 600.000 persones, moltes de les quals haurien mort de fam pel bloqueig a l'ajuda humanitària per part del govern etíop. 

 

L'historiador Lozano apunta que la situació actual podria revifar el conflicte de Tigre, que va acabar amb un acord de pau tot just fa nou mesos. Una part del Tigre ara mateix està ocupada per la milícia dels amhares que consideren que aquest territori els pertany per raons històriques:

"El Front Popular d'Alliberament de Tigre, el partit que lidera aquesta regió,  ja ha dit que faran el que puguin per expulsar-los d'allà perquè, per ells, aquesta zona és tigrinya i l'han d'alliberar de l'ocupació amhara. La situació és volàtil."

I no només això, sinó que el govern d'Addis Abeba s'enfronta a altres desafiaments interns com el de la insurgència del Front d'Alliberament d'Oromo, una organització independentista que controla grans parts del sud d'Etiòpia. Un país que al llarg de la història moderna ha anat encadenant conflictes armats i que sembla que no sap trobar l'equilibri entre la diversitat ètica i el poder central de l'Estat.