L'Àrtic torna a marcar mínims històrics de gel marí
El gel marí de l'Àrtic ha tornat a situar-se en nivells excepcionalment baixos, fet que confirma la tendència vinculada al canvi climàtic. Segons el National Snow and Ice Data Center (NSIDC), de la Universitat de Colorado Boulder, el màxim anual, que normalment s'assoleix al març, continua registrant valors entre els més baixos de tota la sèrie històrica amb el pas dels anys.
L'any passat, l'extensió màxima ja va ser la més baixa des que hi ha registres per satèl·lit, l'any 1979, amb uns 14,33 milions de km². Enguany, amb un màxim que es calcula que va arribar al voltant del dia 15 de març, ha quedat en 14,29 milions de km².
El gràfic mostra clarament com a mesura que avancen els anys es redueix l'extensió de gel marí, amb els colors blaus que fan referència als últims anys del s. XX i els càlids a les primeres dècades del s. XXI:
Les primeres dades del 2026 ja indicaven que la situació no millorava. Tot i que encara s'estava estudiant el màxim anual exacte, els científics ja apuntaven que seria un dels més baixos registrats. Ara s'ha confirmat el rècord, que és d'1,36 milions de km² per sota de la mitjana 1981-2010, una superfície que equival al doble de tot l'estat de Texas, o a 42 Catalunyes.
A principis de març del 2026, el gel marí es trobava aproximadament un 8% per sota de la mitjana històrica (1993-2010) amb especial afectació a punts com el mar de Barentsz i l'Atlàntic Nord.
Un o dos anys amb mínims rècords no signifiquen gaire per ells sols, però en el context de la significativa tendència a la baixa que s'observa des de l'inici de la sèrie reforcen la tendència a la reducció d'aquest gel marí àrtic al llarg de totes les temporades.
La causa de tot plegat és l'escalfament global derivat de l'emergència climàtica. L'Àrtic s'està escalfant fins a quatre vegades més ràpid que la mitjana del planeta, fet que debilita la capa de gel i endarrereix que se'n formi amb l'arribada de les baixes temperatures a l'hivern.
Tot plegat crea un procés de retroalimentació, ja que menys gel significa menys reflexió de la llum solar i, per tant, més absorció d'aquesta calor per part dels oceans.
A més, els experts alerten que aquesta pèrdua sostinguda de gel marí no només afecta l'ecosistema àrtic, sinó que també pot tenir conseqüències globals. La reducció del gel altera els corrents oceànics i atmosfèrics, fet que podria influir en episodis meteorològics extrems a latituds mitjanes.
D'altra banda, l'obertura progressiva de zones lliures de gel també està incrementant l'activitat humana a la regió, amb noves rutes marítimes i interessos en l'explotació de recursos naturals. Això genera nous riscos ambientals i tensions geopolítiques en una zona fins ara relativament aïllada.