L'atemptat de la Scala, un intent sinistre d'acabar amb la CNT

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Barcelona ha col·locat a l'encreuament entre el carrer Consell de Cent i el passeig de Sant Joan un faristol històric per commemorar un dels episodis més tristament recordats de la crònica negra de la Transició a Barcelona: l'atemptat a la sala de festes Scala, el dia 15 de gener de 1978, o sigui fa quaranta-cinc anys. Van morir quatre persones a conseqüència de l'atemptat: Bernabé Bravo Bejarano, Ramón Egea Gómez, Juan Manuel López Masip i Diego Montoro Barajas. La intenció de l'acte de memòria és fer un homenatge als quatre morts i també explicar un cas que no s'ha aclarit mai del tot.

 

Aquell dia de gener la CNT va organitzar una manifestació a Barcelona. El govern d'Adolfo Suárez, i singularment el ministre Rodolfo Martín Villa, percebien que l'activitat anarquista era una amenaça per a un govern encara massa deutor de l'antic règim franquista. I va posar a funcionar les clavegueres de l'estat. Un grup de joves va llançar còctels Molotov contra la sala de festes Scala, un indret molt popular de la ciutat fundat l'any 1973 i on es reunien tota mena de públics per veure espectacles musicals, de cabaret, revista i tota mena d'entreteniment.

Van morir els quatre operaris esmentats, casualment també afiliats a la CNT. La policia de seguida va detenir quatre sospitosos i el judici va ser rapidíssim. Culpables i disset anys de presó. I forta culpabilització de l'anarcosindicalisme, justament el que perseguia el govern.

Un infiltrat de la policia, cervell de l'atemptat

No va trigar a saber-se, gràcies a la investigació periodística, que els quatre joves no van actuar per motivació pròpia, sinó empesos per Joaquín Gambín, un confident de la policia que es va infiltrar a la CNT i els va animar a llançar els còctels Molotov contra la Scala.

De fet, també es va poder provar que amb el sol efecte dels explosius casolans no s'hauria produït ni molt menys la capacitat destructiva que va arrasar tot l'interior de la sala de festes. Hi havia explosius col·locats a l'interior que van fer la feina. De fet, la façana va quedar pràcticament intacta.

Gambín també va ser jutjat i condemnat però el cas Scala s'ha mantingut a la memòria col·lectiva com un cas eternament fosc i irresolt. Contribuir a explicar-lo és un deute de la memòria històrica de la ciutat. Després d'una reforma integral, Scala va reobrir l'any 1984 i es va mantenir oberta i activa fins el 1991, quan va tancar definitivament.