L'Audiència Nacional rebutja la querella de Mas per l'Operació Catalunya per ser "meres sospites"
Redacció/Agències
L'Audiència Nacional ha rebutjat investigar la querella que va presentar l'expresident Artur Mas per l'Operació Catalunya i l'espionatge amb Pegasus.
En la interlocutòria, el jutge Antonio Piña ha acordat inadmetre a tràmit la querella de Mas, que es dirigeix contra Jorge Fernández Díaz, ministre d'Interior en l'etapa de govern de Mariano Rajoy, l'exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, l'exsecretari d'Estat Fernando Martínez, a més de membres de la policia patriòtica i exdirectors del CNI.
El magistrat argumenta que els fets que descriu la querella o estan prescrits o investigats en altres processos judicials --com és el cas de l'espionatge amb Pegasus-- i que no hi ha prou indicis per obrir una causa penal, atès que es tracta d'"una mera sospita" basada en gran part en informacions periodístiques.
Els advocats de Mas van presentar inicialment la querella davant els jutjats de Barcelona, que van descartar investigar-la en entendre que la competent per fer-ho era l'Audiència Nacional, atès que els delictes inclosos afectarien Artur Mas en el seu càrrec de president de la Generalitat, que constitueix una alta institució de l'Estat.
L'Audiència es declara incompetent
No obstant això, d'acord amb el criteri de la Fiscalia Anticorrupció, l'Audiència conclou que no és competent per investigar els fets relatats de la querella perquè, si bé anirien dirigits contra el president de la Generalitat, "no van afectar la forma de govern", de manera que no poden constituir delictes contra alts organismes de l'Estat.
El magistrat remarca a més que els fets que narra la querella van succeir entre els anys 2012 i 2015, ja van ser objecte d'anteriors denúncies o procediments judicials i, d'altra banda, estarien prescrits en haver transcorregut el termini màxim previst per als delictes denunciats, que és de deu anys.
Per a l'Audiència Nacional, només podria impedir la prescripció que els fets constituïssin un delicte continuat per la utilització de Pegasus per espiar Artur Mas, que segons informes pericials va patir una intercepció de comunicacions amb aquest programari des del 2015.
"Mera suposició"
No obstant això, manté la interlocutòria, "cap element, tret de la mera suposició, permet afirmar que aquest programari fos utilitzat i implementat pels que avui figuren com a querellats", entre els quals formen part els exdirectors del CNI Félix Sanz Roldán i Paz Esteban.
Per al jutge, suposar que l'espionatge amb Pegasus "és una part més de l'anomenada Operació Catalunya no deixa de ser una mera suposició, que no arriba al caràcter d'indici, si no de mera sospita".
Fiscalia, contrària a l'admissió
En el seu escrit al jutge per oposar-se a l'admissió de la querella, la Fiscalia Anticorrupció va defensar la "legitimitat de l'Estat per impedir qualsevol delicte contra l'ordre constitucional, entre elles les accions dutes a terme pel moviment independentista quan no s'encarrilin en la legalitat vigent".
Això justificaria, per al ministeri públic, "la intervenció dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, Fiscalia i òrgans judicials sempre, i com hem dit, que aquesta actuació es dugui a terme dins la legalitat", segons el seu escrit.
Jordi Pina, advocat de l'expresident de la Generalitat, presentarà recurs d'apel·lació a l'Audiència Nacional contra la no admissió de la querella. Inicialment, va defensar la competència dels jutjats de Barcelona per investigar el cas.