L'aufrany, el voltor més petit, torna a la conca de la Muga després de dècades d'absència
Tres cops per setmana l'Eikel Delgado, tècnic de la fundació Pioners del Nostre Temps, puja fins al punt d'alimentació suplementària que l'entitat ha instal·lat a la vall de la Muga per donar menjar als carronyaires de la zona.
"Aquesta carn és vedella que agafem en un escorxador. Jo cada setmana la tallo a trossets, perquè aquí el que és interessant és llançar-ne petites quantitats, molt ben tallades i com més escampades millor", explica mentre va escampant les peces de carn. "Si hi tiréssim peces grosses i en més quantitat, baixarien tots els voltors i s'ho menjarien tot."
"Portem el menjar a primera hora del matí, quan l'aufrany ja està volant, i així poden alimentar-se amb tranquil·litat", complementa Aleix Millet, responsable de paisatges resilients de Pioners del Nostre Temps.
Tan bon punt l'Eikel marxa del canyet, els ocells que ja s'havien adonat de la seva presència baixen a menjar.
Avui els primers d'arribar són una quinzena d'exemplars de voltor comú. Però al cap d'una estona, quan els voltors ja es donen per satisfets, arriba una parella d'aufranys, els més petits de la família dels carronyaires, que aprofiten les restes de carn més petites que han quedat:
L'any 2023 es va localitzar la primera parella reproductora d'aufranys a l'Empordà. Fins llavors, el límit oriental de distribució de l'espècie era l'Alta Garrotxa.
Aquesta instal·lació, tancada per evitar l'entrada d'altres espècies que puguin alterar l'alimentació dels carronyaires, forma part del programa de la fundació per afavorir el retorn a la conca de la Muga de les quatre espècies de voltors europeus: el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l'aufrany, desaparegudes durant dècades en aquesta zona.
Les actuacions de restauració ecològica i millora d'hàbitats ja han consolidat la població de voltor comú després de dècades d'absència com a espècie reproductora.
Ara els interessa especialment aconseguir-ho amb el voltor més petit, l'aufrany, del qual ara ja hi ha establertes dues parelles reproductores. "Aquestes són actualment les parelles més orientals de tot el Pirineu. La gestió del punt d'alimentació segurament ha ajudat amb un percentatge elevat que es vagin instal·lant aquí", segons Millet, que remarca:
A través d'aquest punt d'alimentació s'ha incentivat l'ampliació de l'àrea de distribució de l'aufrany.
Una espècie vulnerable que s'expandeix
L'aufrany és el més petit dels quatre voltors europeus, amb una envergadura d'1,70 metres.
A Catalunya es troba en situació vulnerable, amb unes vuitanta parelles segons l'últim cens complet, del 2018.
És una espècie migrant, que al setembre marxa a passar l'hivern a l'Àfrica. L'objectiu és que quan tornin als voltants del mes de març s'estableixin novament a la vall. "Volem que ampliïn la seva distribució i que els polls que hi neixin acabin convertint-se en noves parelles reproductores en altres valls de l'Empordà", explica Aleix Milet:
La idea és que vagin recordant aquesta part més oriental del Pirineu i que ampliïn la seva distribució, que vagin ocupant altres valls.
El treball de la fundació ja ha permès detectar a la vall de la Muga la presència de les 4 espècies de voltors europeus. El gran objectiu, però, és que hi acabin nidificant totes, també el voltor negre i el trencalòs.
En aquest sentit, ja s'han detectat indicis positius, com la presència recurrent d'un trencalòs a la zona, tot i que encara no se n'ha confirmat la nidificació.
La Muga, l'aufrany que va sobreviure
La població d'aufrany a la Muga va comptar fa pocs dies amb la reincorporació un exemplar jove que fa un any la fundació va trobar greument malalt a causa d'una intoxicació per rodenticides anticoagulants.
L'animal va ser localitzat quan només era una cria en el marc de les tasques de marcatge de voltors, i a la fundació el van batejar com a Muga.
La causa més probable de la seva intoxicació seria la ingesta dels rosegadors morts per verins que els seus pares haurien capturat en algun camp o abocador pròxim per alimentar-lo. De fet, poc després es va localitzar morta sota el niu la seva mare.
L'estat de la Muga era tan crític que "segurament" hauria mort si l'haguessin trobat uns dies més tard, però en el seu cas la història va tenir un desenllaç feliç i, després de mesos de recuperació al centre de fauna de Vallcalent, a Lleida, va poder ser alliberat.