L'augment dels tipus torna a fer atractives les lletres del Tresor: solució o bàlsam contra la inflació?
A principis de febrer del 2023 al davant de la seu del Banc d'Espanya a Barcelona es formaven cues de matinada per comprar lletres del Tresor. La rendibilitat que oferien era del 2,83% anual. Tot un luxe tenint en compte que els inversors venien de sis anys de sequera en què aquest producte havia donat rendiments ridículs o fins i tot negatius amb la política de tipus zero implantada pel Banc Central Europeu.
Han passat tres anys i mig des d'aquelles cues i el rendiment de les lletres, després d'una reculada durant l'any passat i aquest, ha tornat al 2,83% animat pel BCE i els seus tipus, ara a l'alça.
Surten a compte, doncs, adquirir-ne? El consell dels experts és, lletres sí, però amb la idea simple de reduir el dolor de la inflació, que ja és del 4% a Catalunya.
Esmorteir la inflació i gràcies
Pablo Larraga, professor de Finances de l'Institut d'Estudis Financers, avança que "les lletres estaran per sobre del 3% aviat. Descomptant impostos, la rendibilitat es queda en el 2,4%".
"És, dins de les inversions conservadores, la més rendible", reconeix Larraga, però amb un advertiment sobre la inflació.
Ara bé, l'inversor ha d'assumir que un any rere l'altre la inflació et derrota
Borja Ribera, director de Finances de GVC Gaesco, apunta que "abans de l'estiu hi havia lletres del Tresor que et pagaven l'1,9% i ara freguen el 3%. Un interès que les fa molt atractives. Hem de tenir invertits els nostres diners? La resposta és sí, perquè ens hi obliguen amb una inflació al 4%".
Lletres, sí, però no només
Un atractiu que les lletres del tresor mantenen des del 2023, l'any en què els tipus van començar a pujar amb ganes. Des d'aleshores els particulars són els segons màxims tenidors de lletres amb el 24,75% actual, només al darrere dels inversors internacionals, que en tenen un 40,24%. Els petits inversors fins i tot superen els bancs, que acaparen un 15% de les lletres en circulació.
Però en un món financer on tot canvia tan ràpidament, fins a quan seguiran sent interessants? Per a Ribera, no cal tenir pressa: "Les previsions diuen que els tipus d'interès continuaran pujant. Hi ha el debat de si seran una o dues pujades fins al primer trimestre de l'any que ve. Per tant, tenim temps per afegir-nos als rendiments al 3%.
I si volem més rendibilitat, què podem fer? Larraga aposta per atrevir-se a anar una mica més enllà de les lletres: "Una part de les inversions han de tenir un cert risc. Poden ser els bons de més llarga durada o bé incorporar a la cartera una part de renda variable".
La persona que entra en borsa i va a llarg termini té un rendiment que normalment bat la inflació.
Dipòsits poc remunerats
L'interès per les lletres creix mentre que la banca gran i mitjana manté la remuneració dels dipòsits en cotes baixes i en funció de la vinculació del client amb l'entitat. De fet, els bancs espanyols són dels menys generosos de la zona euro: la rendibilitat mitjana només és del 2,02% anual.
Ribera explica per què passa això: "Per què no paguen més pels dipòsits? Bàsicament perquè troben diners més barats al BCE al 2%. Per tant, per què ens han de pagar a nosaltres un 2,5%?".
Un 2,5% que igualen i superen alguns bancs virtuals que ja són molt populars entre estalviadors de totes les edats i alguns bancs tradicionals per a nous clients i amb condicions com portar la nòmina i contractar algun producte d'inversió.