Tipus d'interès cap amunt: el BCE apunta a una nova pujada fins al 2,5% pel risc d'inflació
El BCE tornarà a apujar els tipus d'interès aquest dijous, previsiblement 0,25 punts, fins al 2,5%, després de donar una breu treva en la seva última reunió del juliol. És el primer gran banc central que ha decidit endurir el crèdit a conseqüència de la guerra a l'Iran, que empitjora clarament les perspectives d'inflació per l'encariment del petroli.
El dubte és què farà el BCE a partir d'ara: si comença una escalada de tipus o s'atura aquí. La seva presidenta, Christine Lagarde, insisteix que tot dependrà de les dades econòmiques que es vagin sabent, i evita dibuixar un escenari precís.
En qualsevol cas, la gran majoria d'analistes financers donen per feta una pujada de 0,25 punts dels tipus d'interès oficials a la reunió del BCE d'avui, i encara més després que Eurostat hagi confirmat que la inflació a la zona euro ja torna a superar el 3%.
En concret, l'agost passat l'IPC va ser del 3,3%. La "bona" notícia és que, de moment, l'alça de preus es limita a l'energia, que ha pujat un 14% a la zona euro l'últim any, i encara no s'ha traslladat a àmbits com l'alimentació.
La por de la inflació
Però el BCE creu que només és qüestió de temps que la taca d'oli s'estengui en l'economia, el que anomena "efectes de segona ronda", i la prova és que el sector serveis ja marca una inflació del 3%.
La recepta tradicional en aquests casos és apujar el cost del crèdit per refredar l'activitat i frenar els preus, tot i que el cert és que en aquest cas el xoc d'inflació s'explica per factors que tenen poc a veure amb el dia a dia de l'economia.
Amb el conflicte al golf Pèrsic sense una sortida clara, el preu del petroli ja torna a cotitzar al voltant dels 100 dòlars el barril, i això s'està traslladant al cost dels carburants, els plàstics o els fertilitzants, per exemple.
Una pujada de tipus difícilment pot canviar les coses sobre el terreny a l'Iran ni abaratir el cost del petroli, però el BCE creu que ha de jugar amb les eines que té a l'abast.
L'última pujada de l'any?
L'interrogant és quin escenari s'obre després de la pujada previsible d'avui. Els mercats donen per descomptada una altra pujada abans que acabi l'any.
I van en la mateixa direcció membres del BCE com el president del banc central finès, Olli Rehn, que ha advertit que no pot haver-hi "complaença" davant el brot d'inflació, en declaracions al Financial Times. En la mateixa línia s'ha expressat el governador del banc central irlandès, Gabriel Makhlouf.
Però d'altres veus interpreten aquestes paraules com una mena d'assegurança, una manera retòrica de guardar-se les espatlles. I aposten perquè la pujada de tipus d'avui pot ser l'última d'aquest any.
És el que pensa, per exemple, l'economista en cap d'ING, Carsten Brzeski, per qui "apujar els tipus més enllà no tindria gaire sentit, perquè podria fer mal a l'economia de la zona euro". En una nota publicada la setmana passada, Brzeski explica que endurir encara més el crèdit col·locaria la política monetària de la zona euro en mode "restrictiu", cosa que podria provocar una recessió, un risc que "és difícil que el BCE estigui disposat a assumir".
Com ens impacta la pujada de tipus d'interès
Tot plegat ho està recollint també l'euríbor, que fa mesos que anticipa l'escenari d'un enduriment del crèdit. A partir del març, tot just quan va començar la guerra a l'Iran, va començar a pujar de manera gradual, i aquest setembre ja cotitza per sobre del 3%. Això significa que s'encareixen els nous crèdits per a empreses i famílies, i també l'actualització de les quotes hipotecàries.
La incertesa geopolítica i la trajectòria a l'alça dels tipus d'interès oficials té un altre efecte, tant o més important que l'encariment de les hipoteques o dels préstecs al consum. Estén els dubtes sobre el deute públic, de manera que els estats i les administracions hauran de pagar més per finançar-se.
Això vol dir que puja el tipus d'interès de bons i lletres del tresor, i la càrrega d'interessos que ha d'assumir l'Estat. Les lletres del tresor a 12 mesos es paguen al 2,84%, quan al setembre de l'any passat estaven en l'1,99%.
