L'eix cronològic, un passeig per la història de la lluita pels drets socials a Nou Barris

Com es poden visualitzar quatre segles d'història? Hi ha qui consulta un munt de llibres, qui mira documentals o qui es nodreix de la Viquipèdia. Ara, també hi ha opcions més imaginatives. Amb aquest plantejament, un parell de veïns inquiets del districte barceloní de Nou Barris van començar a gestar la idea de fer un eix cronològic.

L'historiador Ivan Patrici Navarro, un dels autors, ens en fa 5 cèntims: "Volíem fer visibles tots els capítols de la història del que avui és el nostre districte".

"Estem parlant des de la Guerra dels Segadors fins a l'actualitat"

Aquest eix és "una representació gràfica de la història amb un escenari de fons: Nou Barris coincidint amb la finalitat de conquerir lluites socials"

De forma virtual, a través d'un codi QR es pot recórrer l'eix cronològic on apareixen descrits en forma de text breu i una imatge tots aquests capítols. A més, ja està en marxa el projecte de fer una pàgina web.

D'aquesta manera, en un entorn virtual, expliquen els seus autors, podran mantenir actualitzat el projecte amb els futurs capítols. Donen per fet que encara hi ha moltes batalles pendents: "Viure a la perifèria de la perifèria de la ciutat fa que la gent hagi de lluitar sempre pels seus drets. Nou Barris és una punta de llança en reivindicacions socials".

El punt de partida és la guerra dels Segadors quan Nou Barris ni tan sols existia com a districte, com a poble o com a demarcació territorial. Eren camps i masies d'on van sortir alguns dels combatents del famós conflicte de 1640.

La zona també era un lloc de pas per a molts que venien d'altres llocs de Catalunya per sumar-se a la revolta. L'objectiu, arribar a l'església de Sant Andreu de Palomar on es va iniciar la històrica revolta.

I, d'aquí en endavant. Passant per capítols més famosos i que, d'una manera o una altra, Nou Barris hi va jugar un paper, però també capítols menys visibles, però no per això menys importants. Històries personals que van molt més enllà de l'èpica que es pot transmetre en una pel·lícula.

"Parlem de persones que han participat de la història, però que potser no surten als llibres o a les pel·lícules", explica Ignasi Hosta Pascual, coautor de l'eix cronològic. "I tot això malgrat que  es van jugar la vida per tenir més bones condicions en coses tan bàsiques com la salut, l'educació o l'habitatge, però també en qüestions com la llibertat."

Dels capítols més recents, encara n'hi ha testimonis o protagonistes. Sortim al carrer i passegem per Nou Barris amb els autors de l'eix cronològic. Mirarem de compaginar la caminada amb el recorregut temporal.

Troben un desaparegut de la Guerra Civil 80 anys després

Primera parada, les cases barates de Can Peguera. Allà ens espera la Neus Fort Garcia a la porta. El seu avi va desaparèixer durant la guerra civil. El seu pare va morir de gran sense poder tancar un dol marcat per l'absència sobtada i no desitjada del seu progenitor.

Emocionada, recorda dècades de silenci i també ens explica com no fa gaire, per sorpresa, van trucar al timbre i li van dir que en un treball de recerca havien pogut resseguir el desenllaç tràgic de l'avi.

Al cap d'uns mesos, l'Amical Mauthausen instal·lava la placa a la porta de casa on consta l'últim domicili de Josep Fort Maluenda: "D'alguna manera, l'avi tornava a casa" deia la Neus entre llàgrimes.

L'execució d'un dels últims maquis

Fa deu minuts que caminem, però si ho pensem són més de 10 anys a l'eix cronològic. Arribem físicament a la plaça de les Madres de la Plaza de Mayo, virtualment, però, ens plantem a l'any 1957.

Ens trobem amb en Josep Molina Ayala. Avui és un home gran, però ens explica com sent un nen que va presenciar l'assassinat per part de la policia franquista d'un dels últims maquis, Josep Lluís Facerias: "Jo tenia 8 anys. Estava jugant amb un amic exactament aquí. De sobte, vam sentir un soroll molt fort i vam veure com un home queia molt a prop nostre. Portava una camisa blanca totalment tacada de sang".

Una curiositat de la clandestinitat durant el franquisme

Recorrem alguns carrers fins a arribar a la plaça Virrei Amat. Activem l'eix cronològic i avancem uns anys més, fins a començaments dels anys 70.

Ens trobem cara a cara amb els germans Ferrándiz. El Josep i la Maribel. Tenien uns 15 anys quan van començar el seu activisme contra l'agònic règim franquista.

Abans d'enrolar-se en protestes i actes que els van costar detencions i tortures a la comissaria de la Via Laietana, van viure un curiós capítol en aquesta plaça de Nou Barris: "Em comuniquen que s'ha d'incorporar una nova noia al partit i ens van citar aquí. Ens van presentar i vam fer com si no ens coneguéssim. Ara riem, però eren anys de clandestinitat"

I fins avui, pràcticament

El recorregut té una última parada. El passeig d'Urrutia. Deu minuts més caminant, però un salt temporal a l'eix cronològic pràcticament fins a l'actualitat.

Els dos autors, l'Ivan i l'Ignasi, ens porten fins al local del Casal Popular 3 Voltes Rebel. Un casal social de marcat caràcter reivindicatiu en favor dels drets socials de Nou Barris.

Obren la porta i ens trobem amb un mural que fa sis metres de llarg. L'han hagut de partir en tres trossos i posar-los en vertical per poder-lo encabir a la paret. És la versió impresa de l'Eix Cronològic. 

Són conscients que encara queden molts capítols per escriure, que la història continua, però, en certa manera, és com marcar amb un punt i seguit un recorregut històric de quatre segles comprimits amb textos breus i imatges.

Al voltant d'aquesta versió impresa de l'Eix Cronològic encara es va viure un últim capítol a destacar, i és que ja l'havien enviat a la impremta quan es va destapar que un dels casos de policies nacionals infiltrats en entorns independentistes havia estat allà, al Casal 3 Voltes Rebel. Per un moment, van aconseguir aturar la història, van poder frenar la impressió per editar i afegir aquest últim capítol.