L'emblemàtica llibreria Sant Jordi de Barcelona reobrirà a finals d'estiu com a espai polivalent

L'emblemàtica llibreria Sant Jordi, situada al carrer Ferran, al cor de Barcelona, reobrirà a finals d'aquest estiu després que s'hagi traspassat el negoci a una agència de viatges, Temps d'Oci.

Es transformarà en un espai polivalent on, a més de llibreria, també s'hi faran activitats culturals i hi haurà un petit espai de gastronomia.

S'ha salvat un negoci històric que ha estat a punt de ser una altra víctima de la gentrificació a Barcelona. Els lloguers inassumibles havien sentenciat la llibreria, a la qual al febrer se li acabava el contracte. 

Josep Morales, mort el desembre passat, feia 41 anys que havia creat la llibreria Sant Jordi on hi havia hagut una botiga de ventalls i paraigües. 

La va convertir en "un refugi per a la gent d'aquest barri, com un espai bastant màgic, com si hagués aturat el temps", diu Cristina Riera, la seva vídua i l'antiga propietària de la llibreria.

"El Josep va patir molt. La primera proposta que hi va haver de lloguer sí que era totalment inassumible per a ningú. Vas veient com es va modificant tota la personalitat del barri per les màfies, s'ha de parlar clar i és així, hi ha lloguers insostenibles i tothom ho sap", denuncia Cristina Riera.

Arran de la mort de Morales, llibreter arrelat al barri i estretament vinculat amb la comunitat, va sorgir un moviment familiar i d'amics que es van mobilitzar per ajudar la Cristina. Es van formar grans cues per entrar a comprar a la llibreria durant setmanes. 

Mantenir la llibreria era inassumible, aixi que es va traspassar el negoci a Temps d'oci, que ha comprat el mobiliari i el fons de llibres. El seu fundador, Rafa Serra, va decidir reconvertir la llibreria, respectant-la, com ja havia fet amb una altra llibreria, la Quera, la més antiga de Barcelona: "Mai podrem substituir una persona com el Josep, però sí mantenir aquest llegat i aquest patrimoni per la ciutat". 

La Gàl·lia d'Astèrix i Obèlix

Diuen, de broma, que són com la Gàl·lia d'Astèrix i Obèlix, resistint el setge dels romans. "Soc com un Obèlix sense panxa. M'he tirat a la marmita. Perquè cal aquest a xarxa de microespais a Ciutat vella. Les grans empreses no es fixen en aquestes coses tan petites i així anem perdent a trossets aquest nínxol de mercat".

"També és una fita ciutadana, hem agafat consciència de la importància d'aquest espai, de mantenir-lo, de cuidar el nostre patrimoni, veig l'alegria que ha despertat entre tots els veïns i veïnes i per mi és una alegria estupenda", celebra Riera.