Les dones, protagonistes del "Sense ficció" al març

"La Gemma té un pla"

A Sèrbia, el delicte de tràfic de persones està castigat amb penes de fins a 12 anys de presó: a aquesta acusació s'enfronta la protagonista d'aquest documental, la Gemma, a qui la policia enxampa, amb el seu marit, intentant passar un control fronterer serbi amb una família afganesa de forma clandestina. Però, és la Gemma una traficant de persones? Què és el que mou aquesta infermera, mare de tres fills i àvia d'una nena, a córrer aquest risc i posar en perill la tranquil·litat de la seva vida?

Rodat al llarg de tres anys, entre l'estiu del 2016 i l'hivern de 2019, aquest documental dirigit per Arantza Diez segueix la història de la Gemma des del moment en què pren una de les decisions més compromeses de la seva vida: travessar clandestinament les fronteres dels Balcans en cotxe, des de Grècia, portant persones de Síria o l'Afganistan que volen demanar asil a Espanya o altres països de la Unió Europea, i que no ho poden fer perquè, des del 2016, les fronteres europees es van tancar als refugiats.

La Gemma compta amb l'ajuda d'una xarxa de gent que col·labora amb ella al llarg de tota la ruta: amics i familiars que li deixen els seus DNIs perquè les persones que porta al cotxe puguin superar els controls policials de les fronteres. I perquè persones com el seu marit, el Txema, que l'acompanya en els viatges juntament amb la Mar, una amiga de l'ànima que, a més, també hi posa el seu cotxe, o activistes com ara la Maja, una jove eslovena que els obre casa seva en cada viatge, puguin descansar un parell de nits, en un trajecte de gairebé 3.000 quilòmetres per carretera.

El documental segueix la Gemma en alguns d'aquests viatges. Una de les missions, però, acaba malament: la policia la deté juntament amb el Txema, en el control fronterer d'entrada a Sèrbia quan la volien passar amb una família refugiada. La fiscal els acusa, entre altres delictes, de tràfic il·legal de persones, i la jutge en decreta l'entrada immediata a la presó, una situació que podria canviar la vida de la Gemma i el seu marit per sempre.

"La Gemma té un pla" explora, en definitiva, les raons íntimes que porten algunes persones a córrer riscos pel simple fet d'ajudar altres persones que ho necessiten. És una història de rebel·lia i de determinació, una història petita, protagonitzada per gent normal i corrent que impugna les normes del sistema.

Fitxa tècnica

Guió i Direcció: Arantza Diez
Fotografia: Carles de la Encarnación i Arantza Diez
Muntatge: Pau Bacardit
Música Original: Miquel Coll
Ajudant de Direcció: Carles de la Encarnación
Producció Sèrbia: Filip Martinovic
Direcció Executiva TV3: Montse Armengou Martín
Producció Executiva TV3: Sílvia Pairó Vila
Un documental de Televisió de Catalunya dirigit i produït per Arantza Diez.

"Comandant Arian"

El segon llargmetratge de la directora reusenca Alba Sotorra, guardonada amb un Premi Gaudí a la millor pel·lícula documental per "Game over", ens porta fins al front de la guerra de Síria. Després de ser ferida per cinc bales, la comandant Arian pateix les seqüeles de la guerra mentre es veu obligada a redefinir el seu paper en la lluita per la llibertat de les dones

En aquesta història sobre l'emancipació i la llibertat en ple front de la guerra de Síria, la comandant Arian, de 30 anys d'edat, guia cap a Kobane a un batalló de dones amb la missió d'alliberar la població que viu sota el jou del Daesh (ISIS).

Després de l'esclat de la guerra de Síria, un grup de dones de la resistència kurda va formar les YPJ, les Unitats de Defensa de les Dones. Arian, que sent molt jove havia presenciat el salvatge tracte que rebien les víctimes de la violència sexual, dirigeix una d'aquestes unitats i dedica la seva vida a la derrota del Dáesh.

Així que les YPJ avancen lentament cap al seu objectiu, Arian fa tot el possible perquè les seves companyes descobreixin el veritable sentit de la seva lluita: la llibertat per a la pròxima generació de dones.

Després de conviure durant mesos amb la comandant i les seves tropes, rodant una intimitat sense precedents en la qual s'inclouen crues seqüències de la lenta recuperació d'Arian, la directora Alba Sotorra confecciona un fascinant retrat d'una dona embarcada en una missió.

Festivals

Hot Docs, Festival Internacional de Cine Documental del Canadà
Sheffield Doc Fest, Regne Unit
Shanghai IFF, Xina
Sao Paolo IFF, Brasil
Duhok IFF, Iraq
Camden IFF, Estats Units

Fitxa tècnica

Direcció i realització: Alba Sotorra
Guió: Alba Sotorra i Jesper Osmund
Productor: Alba Sotorra, Stefano Strocchi i Marta Figueras
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Productor delegat TVC: Elisa Plaza i Joan Pavon
Director fotografia: Alba Sotorra
Muntatge: Jesper Osmund, Tomas Ernst, Olivia Neergaard-Holm, Bernat Aragonès
Director de producció: Marta Figueras, Zubin Sethna, Lorraine Blumenthal
Música: Mauricio Villavecchia
Grafisme: Zeke Wenders
Veu en off: Arian Afrîn
2018

Una producció d'Alba Sotorra, S. L. i Boekamp Kriegsheim Gmbh en coproducció amb Televisió de Catalunya i RTVE i la col·laboració de Movistar +, Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Medienboard, Magical, Antaviana Films, Creative Europe - Programme of the European Union, Catalan Films, Institut Ramon Llull, Lleida Visual Art, The Post Republic, Espai Mau, Metropolitana, Rough Cut Services, JCA Cinemes, Nanouk Films i Sotorra Inversions.

La resta de la programació del març:

La història de la Violeta i de joves gais, lesbianes o transgènere
El dimarts 16 de març el "Sense ficció" emetrà "Em dic Violeta", un documental codirigit per David Fernández de Castro i Mac Parramon que explica la història de la Violeta, una noia d'11 anys que porta una vida normal en una família acomodada, amb uns pares afectuosos -les conegudes estrelles de cinema porno Nacho Vidal i Franceska Jaimes-  i amb tot el que el cor d'una noia d'11 anys podria desitjar. Però no sempre va ser la bonica nena que és avui: la Violeta va néixer nen.

Tot seguit, s'emetrà "Sortir de l'armari", un treball de Denis Parrot que, a través d'un extraordinari muntatge de vídeos filmats per joves de diferents països en què anunciaven a les seves famílies que són gais, lesbianes o transgènere, ens acosta al moment de canvi íntim i social que es viu arreu del món.

Les vides i les obres de Pilar Aymerich i Martha Cooper

El dimarts 23 de març s'emetran dos documentals dedicats a Pilar Aymerich i Martha Cooper, dues dones grans plenes de joventut que continuen encara avui fent la seva feina a peu de carrer.

A "Pilar Aymerich, la mirada felina" Jordi Portals s'endinsa en la vida i l'obra de la fotògrafa barcelonina Pilar Aymerich, una dona que destaca en un món dominat per homes, el del fotoperiodisme. Autora de moltes imatges que són un testimoni visual imprescindible per conèixer la història política, social i cultural de la Catalunya de la segona meitat del segle XX, les seves fotografies l'han convertida en una de fotògrafa catalana indispensable de la nostra història recent.

També s'emetrà "Martha: una història en imatges", dirigit per Selina Miles. La fotògrafa Martha Cooper és l'autora de "Subway art" (1984), la "bíblia" dels grafiters i un dels llibres més venuts i més robats de tots els temps. Cooper és una icona pionera del moviment de l'art de carrer que, als 75 anys, segueix encara amb la càmera els emmascarats que, esprai a la mà, deixen constància del seu art al marge de la llei.

Històries de superació i alliberament

El primer documental que s'emetrà el dimarts 30 de març, "Àstrid", està dedicat a Àstrid Fina, una pionera en el surf de neu femení paralímpic a Catalunya. El seu somni es va fer realitat l'any 2018, quan va aconseguir una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pyeongchang. El documental, dirigit per Marc Galver, narra la història d'adversitat i superació que hi ha fins a arribar a aquell moment culminant.

Després s'emetrà "Noies xerpes: alçant el vol", un documental d'Anne Benoit-Janin que explica com la possibilitat de pujar a l'Everest ha permès a moltes dones nepaleses "trencar el mur de vidre" d'una societat que els nega els mateixos drets que tenen els homes, convertint l'ascensió al cim del món en sinònim d'emancipació. Vuit alpinistes nepaleses expliquen la seva increïble història d'alliberament.

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio

#SomDones