Les dones sobreviuen menys que els homes a una mort sobtada cardíaca: causes i factors de risc
La mort sobtada és una aturada cardíaca que es produeix de forma ràpida i inesperada però que, amb una actuació immediata, pot ser reversible. Només el 20% de les morts sobtades estan provocades per un infart de miocardi agut. La resta tenen altres causes cardíaques, cardiovasculars o d'altres tipus com per exemple hemorràgies cerebrals, intoxicacions o dissecció aòrtica.
A Catalunya es produeixen 2.800 morts sobtades cada any, 7 al dia de mitjana. Un estudi liderat pel Servei d'Emergències Mèdiques identifica per primer cop factors de risc diferencials entre homes i dones.
La investigació conclou que la supervivència de les dones després d'una mort sobtada cardíaca és la meitat de la registrada en els homes, concretament un 4,2% de les dones la superen en relació al 9,9% dels homes.
Factors de risc i causes diferencials
L'estudi posa de manifest que dones i homes arriben a l'episodi de mort sobtada amb característiques diferents. Identificar aquestes diferències ha estat possible gràcies a l'anàlisi de 639 casos de mort sobtada inclosos en el Registre d'aturades cardíaques i mort sobtada de Catalunya (RAIMCAT) .
L'Investigador principal d'aquest registre i metge del SEM, Youcef Azeli, posa en valor la importància d'incorporar la perspectiva de gènere: "Les dones tenen un perfil de risc diferent als homes i les causes de la mort sobtada també són diferents"
Entre aquestes causes, destaca el tromba embolisme pulmonar que és quatre vegades més freqüent en dones que en homes. Les dones presenten a més menys ritmes desfibril·lables, és a dir, ritmes d'aturada cardíaca en què està indicada l'aplicació d'una descàrrega elèctrica per a la reanimació. En les dones només pot resultar efectiva en el 23% dels casos respecte del 35% homes.
Només el 30% dels ritmes inicials en aturada cardíaca responen a un desfibril·lador extern
Entre els factors de risc diferenciats, l'estudi detecta una major incidència d'hipertensió arterial, obesitat i sedentarisme entre les dones. Destaca també un major consum d'alcohol, trastorns psiquiàtrics i consum d'antidepressius.
Estratègies preventives per a les dones
El coneixement d'aquests perfils de risc diferencials obre la porta al disseny d'estratègies que, segons Azeli, permetran millorar la supervivència de les dones davant un episodi de mort sobtada.
Necessitem estratègies preventives i terapèutiques diferents per millorar la supervivència
Entre les estratègies a curt termini l'estudi apunta la necessitat d'un seguiment cardiovascular més intens en dones en tractament amb fàrmacs psicotròpics, especialment si hi ha consum d'alcohol.
La millora en la detecció del trombo embolisme pulmonar durant les maniobres de reanimació, també contribuiria a una major supervivència de les dones.
I a llarg termini, posa el focus en les estratègies per la millora dels estils de vida per combatre el sedentarisme i l'obesitat.
Trucades que salven vides
Des del Servei d'Emergències Mèdiques insisteixen en la importància d'actuar amb urgència davant qualsevol símptoma d'alarma i trucar al 112. Mentre arriba l'ambulància els sanitaris poden donar instruccions per iniciar les maniobres de reanimació encara que no es tingui cap coneixement mèdic.
La ràpida trucada del seu marit al 112 va salvar la vida de la Susanna González el 18 d'agost de 2024. Va anar al llit d'hora perquè es notava una mica cansada, amb una sensació de fogots que va atribuir a la menopausa i a la calor de l'estiu. Un soroll estrany va sorprendre el seu marit que de seguida va detectar que la Susanna havia perdut la consciència.
Em vaig despertar dos dies després a l'hospital i no recordo res
La Susanna s'ha recuperat sense grans dificultats d'una mort sobtada. Amb una dieta adequada i tractament farmacològic, fa vida completament normal: "La vida em va donar una segona oportunitat".
Els resultats de l'estudi sobre morts sobtades ha estat publicat per la revista científica Resuscitation Plus. El Registre d'Aturades cardíaques i mort sobtada de Catalunya és pioner en el context europeu i inclou les dades recopilades al conjunt d'hospitals, centres d'atenció primària, Sistema d'Emergències Mèdiques i l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.