Les famílies d'acollida demanen més suport per buidar els centres de menors, on hi ha 115 nadons

La Janneke, en Quim, la Clara i les seves parelles fa més de quinze anys que estan validades com a famílies d'acollida. Tots són acollidors d'urgències i diagnòstic, preparats per atendre nadons que necessiten una llar de manera immediata. 

S'han reunit per analitzar la situació, després que l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) hagi fet una crida pública demanant més famílies d'acollida per treure dels centres els 260 infants de menys de sis anys que hi viuen. D'aquests, 115 tenen menys de dos anys. 

Les famílies que fa anys que acullen creuen que el problema va molt més enllà i que cal començar per acompanyar millor les que ja estan exercint. La Janneke de Jong no entén per què fa més de mig any que espera per a una nova acollida: "No ens havia passat mai estar esperant tant de temps", admet. 

Li preocupa que, mentre ella és a casa i està preparada per acollir, als centres de menors hi hagi tants nens esperant, especialment els més petits: "Si són acabats de néixer, a casa els pots tenir a sobre, fer pell amb pell quan ploren. En un centre tot això no ho tenen", lamenta. 

Algunes famílies d'acollida han volgut alçar la veu per evidenciar les mancances que té un circuit en què ells participen des de fa anys. Creuen que alguna cosa falla quan els centres estan plens i hi ha famílies esperant. 

L'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) respon que el temps d'espera per a una família acollidora d'urgència és mínim, i ho atribueix a la cerca del millor perfil que pugui donar resposta a cada cas.

Elena Lledós, directora de l'ICAA, també admet que hi ha alguns infants que són més complicats de redirigir cap a una família d'acollida: "Hi ha nens que, per les seves característiques, és més complicat que puguin sortir del centre si tenen alguna patologia greu, alguna discapacitat, una conducta greu, o si fa molt temps que són en un centre, costa que l'infant pugui fer el pas cap a una família i també costa trobar la família ideal per a aquest infant". 

També admet que només hi ha 14 famílies especialitzades i capacitades per atendre casos complexos i 87 de validades per rebre casos d'urgència i diagnòstic, una modalitat de protecció familiar, generalment per a infants de 0 a 6 anys, que necessiten un entorn familiar immediat durant una temporada limitada. 

El temps necessari mentre un equip valora la situació de la família biològica i decideix la millor mesura a llarg termini. Per això, Lledós admet que l'administració necessita un 50% més de famílies de les que té ara, que són 850. Això vol dir que en caldrien gairebé 1.200 per desbloquejar aquesta situació. 

Aquest argument no convenç les famílies d'acollida, que demanen més suport a les que ja exerceixen per aconseguir treure tants nens com sigui possible dels centres: "No pot ser que s'estigui en un centre perquè aquell nen la societat diria que és un nen dolent", explica la Clara, mare d'acollida des del 2011. 

No és un nen dolent: és un nen en mode supervivència i jo haig de fer el que sigui per sobreviure. No vull ser estimat: vull sobreviure.

"Les famílies acollidores no som monges de la caritat"

"Fa més de vint anys que no treballo ni cotitzo", explica la Janneke. Les famílies d'acollida d'urgència i diagnòstic són conscients que l'arribada d'un infant a casa requereix màxima atenció, però demanen que deixi de ser requisit obligatori el fet de deixar de treballar i, per tant, de cotitzar, "perquè això pot ser una gran limitació per a noves famílies interessades", admet la Clara. 

Lledós també reconeix que aquests requisits, pensats per posar l'infant al centre, poden fer que moltes famílies es repensin l'opció de ser acollidores. Econòmicament, assegura que s'està treballant per millorar les prestacions, vetllar perquè totes les despeses dels infants vagin a càrrec de l'administració i concedir beques perquè les famílies se sentin més acompanyades. 

La Clara, que ha vist passar per casa seva més d'una desena d'infants, demana que les famílies d'acollida es valorin per la tasca que fan: "No som monges de la caritat, sinó agents del sistema de protecció a la infància. Quan es canviï aquesta mirada, els nens no s'estaran als centres perquè sortiran més famílies". 

Eliminar els menors de sis anys dels centres

Les xifres de menors en centres s'estan incrementant des del 2020, tot i que els últims dos anys a Catalunya el nombre de menors de sis anys vivint en centres ha baixat lleugerament.

L'any 2020 hi havia 178 infants menors de sis anys vivint en centres, i 86 tenien menys de dos anys. Cinc anys després, aquesta xifra ha augmentat fins als 260, amb 115 nadons de menys de dos anys. 

Són dades que contrasten amb altres comunitats autònomes com Cantàbria, que el 2024 --dades més recents en l'àmbit estatal-- va assolir l'objectiu legal plantejat pel govern espanyol d'eliminar completament els menors de sis anys dels centres en el marc del Pla d'Acció Estatal. 

Es tracta d'un ambiciós pla que va més enllà i contempla que el 2030 cap menor de deu anys visqui en centres d'acollida, i es priotitza l'acolliment familiar. Aquestes metes estan lluny de complir-se en la majoria de comunitats autònomes. 

Prohibir que els menors de sis anys visquin en centres

Esther Giménez-Salinas, síndica de greuges a Catalunya, assegura que des del síndic han demanat al Parlament de Catalunya que facin una llei que prohibeixi que els infants de zero a sis anys s'estiguin en centres residencials: "Aquests nens i nenes han d'estar amb una família, perquè créixer en un centre és dolent per a tota la vida; per tant, s'hauria de prohibir.

No pot ser que tinguis un referent al matí, un altre a la tarda i un altre el cap de setmana".

Sosté que els menors han de tenir sempre un referent, i ha de ser sempre el mateix. Giménez-Salinas creu que les lleis han d'acompanyar aquesta realitat i ajudar a revertir-la. Posar en un centre residencial un infant, sobretot si és petit, no només hauria de ser l'últim recurs, sinó que creu que hauria d'estar prohibit. "Estem parlant de 300 casos, no de 3.000 o 30.000. Aquest país no pot solucionar el problema de 300 nens?", es pregunta.