Dimiteix el director de la presó de Puig de les Basses, on s'han suïcidat tres presos aquest any

En quatre mesos a les presons catalanes s'han registrat 5 suïcidis, un menys que en tot l'any passat
El periodista Roger Rovira mirant a càmera
Periodista de Societat de 3CatInfo
4 min

El director de la presó de Puig de les Basses, a Figueres, ha dimitit. La renúncia arriba després que --en el que portem d'any-- s'hagin suïcidat 3 interns en aquest centre, l'últim dilluns passat. La notícia de la dimissió s'ha sabut per un comunicat del Departament de Justícia, en què no s'aclareix el motius pels qual el director ha posat el càrrec a disposició de la Secretaria de Mesures Penals i Reinserció, que ha acceptat la seva renúncia.

L'últim cas de suïcidi dins d'una presó, a la de Puig de les Basses, és el d'un intern condemnat a 3 anys per atemptat a l'autoritat. De 28 anys d'edat, estava en règim d'aïllament per una falta disciplinària i poc abans de la mort va rebutjar la visita mèdica diària de seguiment que es fa als presos en aquesta situació.

5 suïcidis en el que portem d'any

En el que portem d'any dins de les presons s'han registrat 5 suïcidis, un menys que en tot l'any passat. Si en mirem l'evolució, el nombre de casos a totes les presons catalanes ha anat oscil·lant els últims anys. Destaquen l'any 2022, amb 14 suïcidis, i el 2024, amb 11. Justament aquest any es van revisar els protocols i es va fer un pla de xoc. Però aquest 2026, el fet que ja n'hi hagi hagut 5 pot fer preveure una tendència cap al repunt.

Dels 5 suïcidis d'aquest any, a 3 se'ls havia activat prèviament el protocol de prevenció, però en cap dels casos estava vigent en el moment de la mort. Això ha tornat a posar el focus sobre si les mesures de prevenció per detectar i evitar aquests casos són suficients.

Funcionaris de presons consideren el protocol de prevenció ineficaç, tal com explica la responsable de presons d'UGT, Montse Balaguer: "Els protocols estan molt clars, per tant, no havien donat indicis que ho anaven a fer. No ens agrada que hi hagi suïcidis a les presons, treballem perquè no n'hi hagin i ens han donat uns indicadors que, pel que sembla, a dia d'avui no són suficients, falta una altra mirada."

Una valoració en la qual també coincideixen entitats de drets humans, com l'Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona. El seu director, Iñaki Rivera Veiras, considera que aquestes 5 morts reflecteixen "l'absolut fracàs d'un pla de xoc sobre suïcidis que el conseller va anunciar fa un any."

El passadís del mòdul de dones de la presó de Puig de les Basses
El passadís del mòdul de dones de la presó de Puig de les Basses, a Figueres (ACN/Fuentes B.)

El trastorn mental, un factor de risc a les presons

Situacions traumàtiques viscudes fora o dins de la presó, l'ús abusiu de substàncies i l'aïllament per estar en un centre penitenciari són alguns dels factors que poden derivar fer que un pres pugui desenvolupar un trastorn mental, tal com explica el psiquiatre penitenciari del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu Jaume Martínez.

Els factors de risc que et porten a entrar a presó també són factors de risc comú per tenir problemes de salut mental. A dins de la presó és el doble que la població general. Això fa que siguin més vulnerables a situacions d'estrès com un internament o un canvi de mòdul o de centre.

Un fet que provoca un augment del risc de suïcidi, en aquest àmbit 10 vegades superior que en la població que es troba en llibertat. Els últims mesos la població reclusa a Catalunya mostra una tendència a l'alça, i supera la barrera dels 9.000 presos, en part per noves mesures legislatives i l'augment de l'activitat policial i judicial. Els treballadors de presons reclamen més recursos.

En presons grans, com per exemple la de Quatre Camins, dins de cada mòdul hi pot haver al voltant de 200 interns i, de mitjana, uns 4 funcionaris que hi tenen contacte directe. Uns treballadors que, a banda de les feines diàries, són els ulls per donar la primera alarma davant d'un indicador de risc per possible suïcidi.

Què diu el protocol antisuïcidis de les presons?

L'autolesió per part d'un pres, o bé quan diu que es vol treure la vida, o canvis de comportaments sobtats, són alguns dels signes d'alarma inicials que activen el protocol per evitar suïcidis. Un tema tabú a la societat i --segons familiars de presos a Catalunya-- encara més en l'àmbit penitenciari.

L'octubre del 2024 el Pla de Prevenció de Suïcidis dins de les presons va ser revisat per part de Justícia i Salut perquè se'n van registrar 11 casos en total.

Aleshores es va implementar un pla de xoc de mesures que preveien la incorporació de més personal, més formació, que els psiquiatres de la presó poguessin vetar l'ingrés d'un pres en règim d'aïllament i visites mèdiques diàries a les persones sancionades.

Pel responsable de l'Observatori dels Sistema Penal de la Universitat de Barcelona, Iñaki Rivera Veiras, unes mesures insuficients: "Encara estem esperant saber on és realment tota la inversió de personal, no de vigilància regimental, sinó de professionals de la salut mental."

Avui és notícia

Més sobre Salut

Mostra-ho tot