Les guerres a l'Àfrica també perjudiquen les poblacions d'espècies protegides

Des del 1989, hi ha hagut a l'Àfrica i a l'Àsia una mitjana de 28 conflictes armats a l'any. I això sense comptar escaramusses o enfrontaments menors. A part de la pèrdua de vides humanes, dels milions de desplaçats i de tot el dany econòmic que provoquen, també perjudiquen els animals salvatges i, entre ells, diverses espècies en risc.

Així ho assenyalen Joshua H. Daskin i Robert M. Pringle, del Departament d'Ecologia de la Universitat de Princeton (Estats Units), en un article publicat online a la revista "Nature". Els dos autors van revisar dades sobre conflictes armats produïts entre el 1946 i el 2010 i les van correlacionar amb les variacions que patien les poblacions de 253 espècies de grans herbívors a les mateixes zones.

Els dos investigadors documenten que més del 70% dels parcs naturals africans es van veure afectats per guerres. També constaten que aquests conflictes bèl·lics són el factor principal que es relaciona amb les variacions del nombre d'animals salvatges. Entre les espècies estudiades hi ha elefants, hipopòtams, antílops i girafes.

Els resultats recollits indiquen que en períodes de pau l'evolució de les poblacions és estable, però que pateixen caigudes en temps de conflicte. En el llocs on els enfrontaments eren molt freqüents, l'evolució era gairebé sempre negativa. Tanmateix, el col·lapse total ha estat infreqüent i això fa pensar als investigadors que la recuperació de les poblacions després dels conflictes és possible i que les mesures a prendre també beneficien les poblacions humanes:

"Hi ha proves que donen raons per a l'optimisme: les iniciatives de rehabilitació després dels conflictes als parcs nacionals de Gorongosa, a Moçambic, i d'Akagera, a Ruanda, han relacionat de forma reeixida la disminució de la pobresa i el desenvolupament humà amb l'administració de les àrees protegides, l'entrenament dels guardes i el monitoratge de la vida salvatge per millorar els resultats de les polítiques de conservació."

Pels autors, cal una activitat continuada de conservació a les zones en conflicte i una intervenció ràpida quan acaba l'enfrontament. Això pot salvar moltes espècies en perill. En el parc de Gorognosa, per exemple, les guerres dels anys 80 i 90 van devastar poblacions d'elefants, hipopòtams i altres espècies. Però la política del govern, que va implicar conservacionistes, científics i la població local, en va permetre una recuperació espectacular. En aquesta foto de Joshua Daskin veiem un hipopòtam al llac Urema, dintre del parc.

Les dades sobre biodiversitat a zones en conflicte són escasses i això dificulta estudis com aquest. Es tracta del primer que analitza quantitativament l'impacte de la guerra en les espècies animals al llarg de diverses dècades.