Les mil maneres que té la llengua per descriure un cunnilingus

"Fer la mirada del cocodril", "menjar el parrús", o "polir la perla"... són algunes de les expressions que es fan servir per descriure l'acte sexual de llepar l'òrgan sexual femení. La lingüista Míriam Martín n'ha recollit unes quantes, sorgides en molts casos del parlar popular.

"Etimològicament, la paraula té un origen clar, i no té res a veure amb el conill. Tot és del llatí: "cunnilingus", de cunnus (cony) i lingere (llepar). Per tant, més explícit, impossible.

A l'època romana era la conducta sexual considerada degradant, sobretot si era un home qui la practicava, ja que abandonava el rol dominant per satisfer el plaer de la dona. I és clar, on s'és vist això de satisfer el plaer de la dona!"

De totes maneres, els diccionaris més formals no han donat mai gaire volada al terme. Per exemple, al diccionari de sinònims de Softcatalà, hi trobem més per als homes que per a les dones. Hi apareix la fel·lació, el francès i la mamada... En canvi, el cunnilingus només té un sinònim: cunnilicció.

"Aquest llatinisme no fa gaire que apareix als diccionaris de referència... És molt fort que ens hi referim sempre com a llatinisme i que no explotem més maneres col·loquials de dir-ho."

El diccionari de renecs i paraulotes

Una excepció és el "Diccionari de renecs i paraulotes", de Pere Verdaguer, on apareixen força propostes: abaixada, llepada, xuclada, joc de llengua... i també expressions més o menys conegudes: amorrar-se a la pica, amorrar-se al piló, beure a galet, explorar el cau, fer anar la llengua, fer la llepada, mamar, menjar-se el cony, menjar-se el llengüet, xuclar el gallet... 

La inventiva de la gent

De totes maneres, la font que més ha nodrit i fascinat la Míriam és la sorgida de la "inventiva personal" que va aflorar amb força el 2019, quan ella mateixa va plantejar la qüestió a l'Optimot, a través de les xarxes socials. Poques vegades s'han recollit tantes propostes:

"La gent va proposar molts eufemismes que eren força transparents: polir la perla, eixamplar la base, fer la mirada del cocodril, fer la clenxa al mig, morrejar versió Premium, immersió lingüística, menjar ostres, besar el vellut, escurar la rossellona, anar a Canavall, ensumar es cocarroi..."

També en van sorgir de més explícites, com ara menjar el cony/parrús/xona/trumfa, o bé el clàssic "llepar la figa". Una altra proposta, sorgida arran d'un programa de ràdio del País Valencià, Luxúria, era "fer una valenciana". Van plantejar aquesta fórmula "perquè es fa el gest gràfic de la "V" de Valencia, i això pot suggerir fer la valenciana" explica la Míriam.