Les motacions de "gotets", segons Màrius Serra

L'Enigmàrius d'avui ("Es compromet a beure un whisky a les Hèbrides") remet al trago de sobretaula.

Rematar l'àpat amb un gotet d'algun destil·lat és un petit plaer etílic que practica força gent, i en molts establiments és una gentilesa de la casa. Però, tant si la carta està impresa en un català impecable com si és una antologia del disbarat ortotipogràfic, el més segur és que ens ofereixin "xupitos". L'estàndard ha sucumbit al "chupito" castellà —que ve del verb "chupar"— i s'ha limitat a clavar-li una ics inicial per catalanitzar-lo.

Què hem de fer, amb els "xupitos"? En català, malgrat els tradicionals Chupa Chups, no xupem, sinó que xuclem. Com a molt, segons on, xuplem o llepem. Que potser hauríem de reivindicar derivats de xuclar o de xuplar? Posa'm un "xuclet" d'aiguardent, i a mi un altre "xuplit" de Jameson? Xuclet i xuplit (dels llepets no cal ni que en parlem) són sinònims de xuclada, igual com "chupito" ho és de "chupadita", però tenim solucions genuïnes molt més satisfactòries. Didalet, per exemple, que en alguns indrets designa el gotet més petit i entre valencians és freqüent. D'altres denominacions més transparents serien copeta, glopet, xopet o tap. I encara, en relació amb el clàssic "shot" dels britànics, n'hi ha que prenen un "colp".

Aneu provant de tastar el whisky en monodosis diverses: copetes, didalets, glopets, gotets, taps o xopets i, en comptes de les Hèbrides, acabareu a les Èbries.