Les municipals a França i les sorpreses d'unes eleccions de dues voltes

Jordan Bardella va ser el primer president de partit a sortir a parlar després de la primera volta d'aquestes municipals. Totes li ponien: podien guanyar en una ciutat tan important com Marsella, a Toló la diputada Laure Lavallette quedava primera amb un prometedor 42%, a Nimes aconseguien un empat amb un candidat comunista i a Niça, l'aliat Éric Ciotti quedava àmpliament davant de l'alcalde macronista Christian Estrosi.  

De tot això només han consolidat Niça, a la segona volta, una plaça que ni tan sols és seva sinó de la Unió de les Dretes per la República (UDR). Bardella va tardar a sortir a parlar la nit electoral de la segona volta. 

Reagrupament Nacional (RN) comprova, una altra vegada, que els electors exerceixen un espontani cordó sanitari al voltant seu. Només les esquerres el demanen, aquest cordó, però, tot i així, hi ha hagut nombroses aliances entre candidats de dretes i centredreta que els han perjudicat. És un sostre de vidre inquietant per a ells. 

Els cal analitzar-lo bé per entendre si les repetides enquestes que des de fa any i mig els donen guanyadors tant en unes legislatives com en unes presidencials serien una expressió puntual de protesta o un vot real. 

Es confirma el divorci entre La França Insubmisa i el Partit Socialista 

El Partit Socialista (PS) fa temps que malda per tornar a ser el que havia estat a finals del segle passat, i entre aquests dilemes hi ha el de voler concórrer sense aliances incòmodes a les eleccions. En aquestes municipals el punt de partida ja era de ruptura amb La França Insubmisa (LFI), partit amb qui es baralla simbòlicament per ser el majoritari dins l'arc de l'esquerra. 

Després d'anunciar que a nivell nacional PS i LFI no farien aliances, el primer secretari del partit, Olivier Faure, va deixar que les seccions locals del partit fessin i desfessin al seu gust. I així es va crear, per exemple, una fusió de llistes d'esquerres a Tolosa de Llenguadoc que prometia: el 28% del candidat insubmís més el 25% del socialista que havia de sumar una victòria.

Però no ha estat així, ha sumat el 46,13% i la quarta ciutat de França en població ha passat a mans d'un alcalde de dretes.  

A Brest, la derrota ha estat amarga perquè l'alcalde socialista, que comptava a revalidar el seu quart mandat consecutiu, ha perdut després de fer una aliança amb LFI. Potser hauria perdut igualment, però en tot cas, el rebuig que generen els insubmisos en bona part de l'electorat de centre pot haver fet decantar alguna altra d'aquestes alcaldies en què, a la segona volta, socialistes i insubmisos van decidir anar junts.  

Al partit socialista li ha anat millor quan s'ha presentat o sol o amb aliances només amb els ecologistes i els comunistes. París n'és el millor exemple i el manteniment de la candidata de La França Insubmisa a la segona volta no ha tingut un efecte negatiu, sinó tot el contrari. Tots aquells votants reticents a votar per Rachida Dati han trobat en Emmanuel Grégoire una bona opció. Sense anar més lluny, un exministre macronista, Clément Beaune. 

I Olivier Faure ha certificat la ruptura amb LFI l'endemà mateix d'aquesta victòria: "Jean-Luc Mélenchon és un llast per a les esquerres", ha dit. 

La derrota d'Emmanuel Macron 

El titular que ja es podia donar abans de conèixer els resultats d'aquestes eleccions municipals és el de la derrota del macronisme. En 10 anys de personalisme presidencial, el partit d'Emmanuel Macron no ha aconseguit assentar-se als municipis de França.   

Creat l'abril del 2016, el moviment que aleshores pretenia trencar l'eix esquerres-dretes al voltant del president es deia En Marxa! Un any després va passar a dir-se La República en Marxa, era el moment de màxima expansió i l'eina per permetre la reelecció del president. Ja sota el nom de Renaixement des del 2022, el macronisme tenia només 3 alcaldies en ciutats de més de 30.000 habitants. En aquestes municipals, l'única gran ciutat és Annecy. 

És cert que el partit que encarna l'essència de Macron sortia de molt poca representativitat. Més en tenien Horitzons i el Moviment Democràtic, conegut com a MoDem. Els seus respectius presidents, Édouard Philippe i François Bayrou, havien de revalidar alcaldies. Philippe ha sortit victoriós a Le Havre però Bayrou ha perdut a Pau.  

Els nous extrems, a l'alça  

President i govern han intervingut de manera inusual en aquestes municipals. El primer, a només tres dies de la segona volta, fent traslladar a la portaveu Maud Bregeont al sortir d'un consell de ministres "que la gent no oblidi que els extrems, siguin quin siguin, son perillosos per a la República". 

El govern, modificant el 2 de febrer les qualificacions oficials de dos partits: La França Insubmisa (LFI) ha passat a ser considerada extrema esquerra i la Unió de les Dretes per la República (UDR), extrema dreta. 

Uns i altres no estaven d'acord amb aquesta consideració que aparentment els demonitza davant l'electorat. Només aparentment, perquè uns i altres han aconseguit alcaldies en places gens fàcils. La ja esmentada de Niça, a mans de la UDR, i Saint-Denis i Roubaix per part de La França Insubmisa, que també guanya a la ciutat més important de l'Illa de la Reunió.  

I de les presidencials, què?  

Cap conclusió concreta se'n pot extreure de cara als comicis del 2027, si no és que les eleccions a dues voltes donen moltes sorpreses. I això pot passar també a les presidencials en funció dels candidats que passin a la segona volta. A grans trets, la dreta aliada treu bons resultats, l'extrema dreta no creix com voldria i a l'esquerra li van bé les coses unida, però sense La França Insubmisa.