Les obres que ningú vol fer: més de 200 contractes sense adjudicar el primer trimestre de l'any
A Catalunya, hi ha obres públiques que ningú vol fer, si més no en les condicions actuals de les licitacions. Els constructors en culpen les tarifes de materials i mà d'obra incloses als concursos que, segons ells, estan molt per sota dels preus reals.
El resultat: en el primer semestre d'aquest any han quedat deserts a tot el país 203 concursos, segons la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. Són més del doble de les 90 licitacions que van quedar desertes el primer semestre del 2019.
A les comarques de Lleida, les obres públiques que de moment ningú ha volgut tirar endavant són 26, amb un valor total de 12 milions d'euros. A la capital, Lleida, en trobem diversos exemples: la reforma del mercat de Ronda-Fleming –que fa més d'un any que està tancat–, la segona fase de millora de la Rambla Ferran o la construcció d'una residència d'avis al barri de Pardinyes.
Tarifes desfasades, el problema principal
El problema principal, segons els constructors, és que els preus de materials i mà d'obra inclosos als projectes licitats estan per sota de les tarifes de referència del sector, i encara queden més desfasats amb el temps que passa entre que es redacten els concursos i que comencen les obres, sobretot per l'efecte inflacionista de guerres i altres crisis.
La presidenta del Gremi de Constructors de Lleida, Núria Cervós, explica que "degut al context global els preus que paguem varien molt ràpidament i, com que des que un projecte es redacta fins que s'adjudica hi ha un decalatge de temps, els preus queden obsolets".
Les empreses constructores tenim reticències o, fins i tot, por de presentar-nos als concursos públics.
Reclamen clàusules per revisar preus
Per resoldre el fre de projectes, els constructors reclamen a les administracions públiques que recuperin als concursos clàusules de revisió automàtica dels preus, com hi va haver durant la covid.
A Lleida, la Paeria, preguntada per l'acumulació de concursos deserts, no s'ha volgut pronunciar sobre aquest tema. Sí que ho ha fet la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida. El seu president, Toni Baró, creu que s'han de reactivar els projectes aturats perquè són necessaris:
A Catalunya hem passat de 6 a més de 8 milions d'habitants i hi ha equipaments que s'han de fer nous i altres que s'han de reformar.
Però no serà fàcil perquè, a més, molts concursos són rehabilitacions, en què hi té molt pes la mà d'obra, i el sector n'està mancat. Ha passat, per exemple, amb la reforma del xalet noucentista dels Camps Elisis, a la ciutat de Lleida, amb la primera licitació deserta i la segona amb una sola oferta.