Les pedreres de Garraf estudien allargar l'explotació malgrat el rebuig dels veïns
Fa més de 100 anys que les tres pedreres que envolten la població de Garraf, que pertany al terme municipal de Sitges, estan a ple rendiment. D'aquest lloc surt la major part del ciment, un 60%, que es consumeix a l'àrea metropolitana. A banda, el material mineral que se n'extreu també s'utilitza en una llarga llista de productes que consumim en la nostra vida quotidiana, com per exemple la pasta de dents.
Aquesta explotació, però, segons els últims acords signats amb la Generalitat –fa més de 30 anys–, té una data de finalització: l'any 2029. En el document s'acota el termini i es complementa amb dues paraules: "Final i improrrogable".
Ara que aquest horitzó s'acosta, però, aquestes paraules podrien esvair-se i és que les empreses que gestionen les pedreres estudien allargar la concessió. Encara hi ha força material mineral per extreure i, a més, la demanda de cara a futur es projecta a l'alça.
Si es concretessin tots els projectes previstos, a nivell públic i privat, s'estima que la producció podria passar dels 8 milions fins a més 20 milions de tones anuals.
De moment, tot plegat està en fase d'estudi, però només plantejar la possibilitat ja ha fet saltar les alarmes entre els veïns, cansats de conviure amb detonacions, grans quantitats de pols i, segons denuncien, esquerdes a casa i problemes de salut provocats per la proximitat de les pedreres.
Jorge Jung, president de l'Associació de Veïns de Garraf, no vol ni sentir a parlar d'un futur amb més activitat a les pedreres:
Ens sentim estafats. Exigim que es compleixi amb el que estava pactat, que el 2029 s'acabi l'explotació, que es restauri l'espai natural i que es retornin els terrenys.
Casos personals de veïns
Després de tants anys tenint les pedreres a pocs centenars de metres de casa, s'acumulen un munt d'històries personals.
En Manel Martí Aguilar és un jubilat que necessita una màquina respiratòria per dormir. Assegura que cada cop que neteja el filtre, un cop per setmana, treu molta pols i que, a més, s'identifica clarament pel color amb la dels núvols que es formen cada cop que hi ha una detonació i que veu des de la finestra de la seva habitació.
Una mica més amunt, hi ha una filera de cases que es van construir l'any 2008. Formen part de la zona urbanitzada més propera a les pedreres. Un dels seus propietaris, en David González Sánchez, mostra diverses esquerdes tant a l'interior com a l'exterior de la construcció i assegura que són fruit de les vibracions que pateix el poble cada vegada que es fa una voladura.
A banda, també posa sobre de la taula el problema de la pols.
Segons com bufa el vent, veus que s'apropa el núvol de pols i has d'entrar corrents i tancar-ho tot, perquè si no l'ambient és irrespirable i s'embruta tot.
Una altra veïna de les de tota la vida, la Pilar Martínez, ja fa temps que denuncia irregularitats en el dia a dia de l'explotació de les pedreres i rebutja qualsevol futur que no passi pel final de les pedreres actives a Garraf. "Quan es van donar els permisos, en aquests últims acords de fa 30 anys, hi havia unes normatives. Actualment, aquestes normatives han canviat i s'enfoquen prioritzant la salut dels habitants que vivim al costat, llavors no hi ha contraprestació", destaca.
La veu de Ciment Català
Precisament la paraula "contraprestació" és de les primeres que sonen per part d'Albert Avellaneda, que és el director de Ciment Català, l'associació que agrupa les empreses productores del país. Assegura que la voluntat és provocar el mínim de malestar entre els veïns mentre es manté l'activitat:
"Volem ser transparents amb els veïns, per això ja ens hi hem reunit i parlarem de tot el que faci falta", assegura. I hi afegeix: "Les empreses estan obertes a oferir més compensacions i també hi ha un canal obert de comunicació per resoldre tots aquests problemes que diuen que tenen".
Avellaneda defensa que "han de conviure activitat i veïns", ja que, diu, tothom necessita ciment per fer obres a casa. "Si no podem continuar amb l'explotació de Garraf, haurem d'anar a buscar aquest producte tan bàsic més lluny i això suposarà un increment de preus i un impacte ambiental més gran", conclou.
El municipi
Una altra veu a destacar en aquesta situació és la de l'alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell. Admet que el ciment és "un producte necessari per al desenvolupament del país", però també considera que caldria explorar alternatives.
"Ja n'hi ha prou. Han estat molts anys foradant el massís del Garraf. Entenem la importància dels àrids, però potser ja ha arribat el moment de buscar-los en una altra part del territori", diu.
Sobre aquesta qüestió, en l'estudi en què el sector del ciment està treballant s'apunta que de les més de 100 pedreres que hi ha a Catalunya, una quarantena podrien substituir les de Garraf, però la seva producció només podria cobrir el 75% dels àrids que avui surten d'aquí.
Amb tot, la Generalitat de moment se cenyeix als fets i només hi ha una realitat: la vigència del termini el 2029. Si reben una nova proposta, l'estudiaran i en valoraran la viabilitat.