Les pluges de finals d'estiu, essencials perquè hi hagi més bolets, però no tant per a la seva diversitat

Sovint s'ha dit que si no plou a finals d'agost la campanya de bolets, o almenys d'algunes espècies, no serà bona. Investigadors lleidatans ho han confirmat amb dades i ara publiquen els seus resultats a la revista "Scientific Reports".

Un equip de la Universitat de Lleida (UdL) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, encapçalat per Josu G. Alday, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA), va recollir bolets durant vuit anys consecutius a parcel·les experimentals de pins silvestre situades a altituds d'entre 684 i 1.616 metres i en zones diverses -des del Pirineu fins al Paratge de Poblet, a la Conca de Barberà. Entre el 2007 i el 2014 van recollir uns 41.600 bolets de 580 espècies de fongs pertanyents a 51 famílies diferents.

Es va estudiar la relació entre la quantitat i la diversistat dels bolets recollits cada any amb variables com les pluges de finals d'estiu i principis de tardor i l'altitud de la parcel·la. L'anàlisi de les dades permet concloure que la biomassa total, és a dir, la quantitat de bolets recollits, depèn principalment de les variacions meteorològiques anuals i, bàsicament, de les precipitacions, més que no pas de les temperatures mitjanes.

En canvi, la riquesa o varietat està més relacionada amb el lloc on s'han recollit. Un dels resultats que han sorprès els investigadors és, precisament, que l'altitud influeix menys del que esperaven en l'abundància i en la riquesa. Tot i així, també han observat que té diferent incidència entre els fongs sapròfits -xampinyó silvestre, pollancró- i simbiòtics -entre els quals hi ha el rovelló i el cep.

Els investigadors conclouen que la incorporació d'aquestes escales de variació "podria millorar els models actuals de producció de bolets i ajudar a plantejar plans de gestió i maneig més precisos". Per això, assenyalen, cal fer estudis a llarg termini que incloguin dades de múltiples localitats i no dades puntuals d'una sola.