Les renovables, assignatura pendent: el pla de parcs eòlics i solars que topa amb el territori

D'aquí al 2030, la meitat de l'energia que es consumeixi a Catalunya ha de ser renovable o lliure d'emissions de CO2.

Així ho estableix la llei catalana del canvi climàtic que adapta les directrius europees que exigeixen que, el 2050, tota l'energia consumida sigui verda. Sigui quin sigui, encara estem molt lluny d'aquestes fites.

Tot i que els últims anys s'ha incrementat el pes de la producció d'energia neta, la generació d'electricitat de fonts renovables a Catalunya era el 2024 del 21,6% del total, molt per sota de la mitjana de l'Estat, que se situa en el 56%. 

Per accelerar la transició energètica i per donar eines als municipis a l'hora d'acollir projectes de renovables, la Generalitat impulsa el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables (PLATER). 

Què regula el PLATER? 

Bàsicament és un instrument per planificar on s'instal·laran els parcs eòlics i fotovoltaics arreu del país. 

Per decidir les ubicacions s'han tingut en compte més de 141 indicadors diferents. Poble per poble, s'ha valorat quines zones disposen de sol i vent, però també els seus valors agrícoles, mediambientals, culturals o de paisatge que cal preservar.

Amb tot plegat, s'està elaborant un mapa que determina la capacitat d'acollida de parcs de renovables que tenen els diferents municipis. 

Dit d'una altra manera, es fixa una quota de renovables per a cada comarca i cada localitat, marcant la superfície municipal que es considera apta per generar-hi energia eòlica o solar. 

Als alcaldes ja se'ls ha començat a informar dels megawatts que hauran de generar al seu municipi i en les properes setmanes s'obrirà el període d'al·legacions, que durarà tres mesos.

Més molins a la Terra Alta 

A la demarcació de Tarragona, el mapa del PLATER preveu, entre d'altres, les següents actuacions:

• Priorat: S'incrementa 10 vegades la xifra de molins eòlics consensuada al territori. Es preveuen 560 MW en lloc dels 60 proposats per conservar el paisatge i no afectar l'economia de la zona.  
• Conca de Barberà: Multiplicaria per 7 els actuals molins en marxa o planificats i passaria dels 190 MW als 1.300. Hi ha tres macroprojectes solars fotovoltaics en estudi. Tot plegat generaria l'equivalent a dues centrals nuclears.
• Terres de l'Ebre: Els parcs projectats aportarien el 25% de la nova potència eòlica instal·lada a Catalunya. La Terra Alta ja genera el 22% de tota l'energia eòlica de Catalunya, però si tira endavant el que marca el govern triplicaria els actuals 500 MW fins als gairebé 1.800, amb 200 molins nous.

L'alcalde de Batea i diputat del PSC, Joaquim Paladella, es queixa del poc diàleg amb el territori a l'hora de fer aquesta planificació:

No es pot anar pel món imposant, sinó acordant.

Al Priorat, el pla previst pot acabar afectant la candidatura perquè el paisatge de la comarca sigui patrimoni immaterial de la UNESCO. El president del Consell Comarcal, Sergi Méndez, lamenta que no s'hagi escoltat el territori i li preocupa l'impacte que tindrien les línies d'evacuació.

Lleida, al capdavant

A les comarques de Lleida hi viu el 5,6% de la població catalana, però és el territori on el govern assigna més producció d'energia renovable fins al 2050:

• Segrià i Garrigues: El pla del govern situa aquestes dues comarques com les principals generadores d'energia eòlica del país. Són les úniques que tenen assignades, cadascuna, més de 2.000 MW per a parcs eòlics. Això implicaria passar del centenar de molins que hi ha ara instal·lats o en tramitació a més de 750.
• Noguera i Solsonès: Encapçala el rànquing de producció d'energia solar. El pla li assigna més de 2.000 MW, una xifra que multiplica per 24 la potència que ja hi ha ara instal·lada o autoritzada. La segona posició és per al Solsonès, amb més de 1.750 MW previstos, una xifra que multiplica per 53 la potència d'energia fotovoltaica actual a la comarca.

Unes xifres, totes aquestes, que han encès les alarmes dels col·lectius que s'oposen a la proliferació d'aquest tipus d'instal·lacions, sobretot perquè desfigura el paisatge i perjudica espècies protegides com l'àliga daurada. 

Des de la plataforma Lleida contra la MAT, Adrià Drago diu que el PLATER posa en perill 1.180 hectàrees de sòl agrari només a la comarca del Segrià, i ho qualifica de "despropòsit que va en contra de la sobirania alimentària".

Però no tothom hi està en contra. L'alcalde de Maials, David Masot (Junts), ho veu com una oportunitat:

Jo també vull tenir el meu cupo d'aerogeneradors per millorar els serveis del municipi i abaixar impostos.

El pla del govern preveu que es puguin instal·lar molins de vent a gairebé tot el terme municipal de Maials.

Eòlica a l'Alt Empordà

A la demarcació de Girona, l'Alt Empordà és la comarca on el PLATER preveu més generació d'energia, amb un pes molt destacat de l'eòlica. 

• Alt Empordà: El pla del govern li adjudica 1.526 MW d'energia fotovoltaica i 1.400 d'eòlica ocupant un 1% de la seva superfície. Serà un dels quatre pols energètics de Catalunya pel que fa a producció energètica.

Actualment, Girona genera molt poca energia: no tenen cap aerogenerador i viuen sobretot de la que es produeix a la resta de Catalunya. És per això que el conseller comarcal d'energies renovables, Joan Fuentes, fa aquesta crida:

Hem de fer un esforç tots... no hem d'obviar, doncs, aquest concepte de solidaritat.

Algunes entitats, però, creuen que la planificació del PLATER és desmesurada. El portaveu de la coordinadora Empordà Dempeus, Josep Ciurana, considera que la previsió de potència és desproporcionada i aposta per un model basat en instal·lacions d'autoconsum. 

L'Anoia, un 2,5% de territori afectat

La comarca de l'Anoia és on es projecta la quantitat més important de generació d'energia eòlica i solar de tota la demarcació de Barcelona. 

• Anoia: El govern preveu que més de 2.000 hectàrees estaran ocupades per plaques fotovoltaiques, un 2,5% de tota la seva superfície. Això vol dir multiplicar per 5 el nombre actual d'hectàrees afectades per produir al voltant de 3.300 MW. Seria la segona dada més alta de Catalunya, només superada pel Segrià. 

Si ens fixem només en l'energia fotovoltaica, el PLATER preveu que el 80% de les plaques solars s'instal·laran en espais naturals.

El portaveu de Preservem l'Anoia, Martí Senserrich, critica tant la quantitat d'instal·lacions de renovables com la manera com s'està fent:

És una bogeria, les dades fan esfereir...però el que més fa esfereir és que s'hagi fet d'esquenes.

Només en el cas de les plaques solars, actualment l'Anoia concentra 300 MW d'energia solar  executada o en tràmit, i la previsió és arribar a 1.600 MW.