Les renúncies laborals per ser mare: "He treballat de nit mentre cuidava els nens de dia"

El 87% de les dones espanyoles han hagut de fer sacrificis a la seva vida laboral per ser mares, segons l'associació Jo No Renuncio. En ple segle XXI la maternitat continua tenint un cost molt alt per a moltes dones, malgrat els avenços en drets i igualtat. 

Persisteix la creença d'associar el rol femení a la maternitat, i tampoc hi ajuden alguns models de criança intensiva, que exigeixen dedicació absoluta. Què falla perquè la maternitat continuï penalitzant tant les dones laboralment? Com es pot avançar cap a la corresponsabilitat entre parelles, institucions i empreses? En parlem a l'"Ofici d'educar".

Un pou de renúncies

"He treballat de nit mentre cuidava els nens de dia", reconeix la Maria, lingüista i mare de tres fills, que assumeix que ha renunciat a projectes i a oportunitats amb la maternitat: "He tingut menys projecció professional." 

Entre les vuit rendes anteriors a ser mare i les vuit posteriors hi havia més de 100.000 euros de diferència.

Ara, amb els fills més grans, continua impulsant la seva carrera i assegura que no es penedeix de les decisions que va prendre: "Ho tornaria a fer per sobre del cost laboral i econòmic, que no és poc."

També fa servir les nits per treballar la Núria, professora de secundària, que s'ha demanat una reducció de jornada i una excedència per prioritzar la seva filla. Així i tot, sent que no pot estar al 100% per la feina ni per la nena.

La Pema és editora i mare de tres fills: "El món editorial implica moltes hores, també caps de setmana i lectures d'originals a casa; és una feina de 24 hores els 7 dies de la setmana. Però quan ets mare no pots estar les 24 hores dedicada a la feina, i això implica renúncies a les oportunitats laborals."

La Paula és educadora social, té tres filles i assegura que ella ha fet moltes més renúncies laborals i personals per la maternitat que la seva parella. La Maria és professora de secundària i té dos fills: "Vaig renunciar a la meva carrera d'investigadora per conciliar, però tinc l'espina clavada i quan es facin grans espero reprendre no la carrera però sí algunes coses d'investigació." 

La Merche és administrativa, va tenir una filla quan la seva mare estava malalta i va renunciar a la feina per cuidar: "Em dona pau haver estat present en els dos darrers anys de la vida de la mare i en els dos primers de la vida de la meva filla." 

L'Ainhoa, mestra, té tres fills i ha hagut de demanar una excedència i una reducció de jornada per estar present en la seva criança: "Em vaig haver de reinventar i generar negocis en línia." 

Només amb el fill mitjà el meu company es va agafar uns mesos d'excedència. No ha estat un camí fàcil, sort de l'ajuda de la família, tot i que en alguns moments ens hem hagut d'endeutar.

La Mercè és lesbiana i la seva maternitat va ser molt triada, però el primer any va deixar la feina per cuidar la criatura: "Per mi no ha estat mai una renúncia, sinó un plaer poder estar amb el meu fill. Però laboralment sempre he estat castigada o m'he exigit estar a l'altura de les persones sense càrregues familiars, malgrat que m'he sentit com una mama lloca obsessionada amb els meus petits." 

La BS, mare de tres fills, té la sensació de no estar donant el màxim en cap dels dos àmbits, ni a la feina ni a la criança. I la Montse, amb dos fills, va opositar al cos superior de la Generalitat, té una feina fixa i pot fer carrera, però ha hagut de pagar un altre peatge: "La criança ha recaigut sobre ell i ens hem separat." 

"La filla gran se sent abandonada i em retreu que hagi prioritzat la feina. Els meus pares creuen que he estat egoista i que no he complert el rol de mare. I m'estic plantejant cedir la custòdia a la parella pel sentiment de culpa", explica.

Per què la maternitat continua penalitzant tant?

L'impacte de tenir fills per a una dona de 30 anys és de 5.000 euros, mentre que per als homes és de 1.500. Ells recuperen la igualtat als 32-33 anys i elles no la recuperen fins als 42-43 anys, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid.

Després d'una dècada de campanyes oficials, millores en drets i "noves masculinitats", la bretxa de gènere en la cura dels infants no només no s'ha tancat, sinó que s'ha eixamplat: les mares s'han agafat més excedències i més jornades a temps parcial i, per tant, han cobrat menys o han renunciat a la feina que tenien, mentre que la implicació dels homes no ha variat tant, reconeixen les expertes. 

"Amb la criança intensiva gairebé t'has de professionalitzar per ser mare", assegura Bruna Álvarez, doctora en Antropologia del grup de recerca AFIN i professora de la UAB: "Hi ha moltes pràctiques quotidianes que posen en judici el valor de la teva maternitat, en la línia d'una criança respectuosa molt informada de classes mitjanes professionals, i hi ha unes autoexigències molt fortes."

Álvarez explica el testimoni d'una carnissera, mare de set fills, que va dir a la seva filla: "M'ha costat menys a mi criar-ne set que a tu criar-ne dos." "Abans els set fills eren totalment autònoms i els grans es cuidaven dels petits, mentre que ara els infants no tenen cap espai social", explica.

Sara Moreno, sociòloga i professora agregada del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball de la UAB, assenyala les dificultats de la criança actual: "Volem estar amb ells i dedicar-hi moltes hores, i això genera incompatibilitats, contradiccions i la doble presència: compaginar dos àmbits amb lògiques temporals diferents. No són jornades successives, sinó simultànies."

Tenim menys fills que mai a la història, però hi dediquem més temps que mai.

"Pots estar a la feina i tenir mil coses al cap que tenen a veure amb la criança i la casa, i a l'inrevés, i això genera un gran malestar", assegura. També hi ha dones que acaben acceptant feines poc qualificades per tenir un sou a final de mes i llavors no es viu com una renúncia, sinó com una necessitat, afegeix la sociòloga. 

Per Joana Badia, advocada laboralista del Col·lectiu Ronda, que acaba de tenir el seu tercer fill, les dones "encara s'autolimiten a l'hora d'accedir a les mesures de conciliació" a què tenen dret per por de "perdre oportunitats laborals", perquè "persisteixen les discriminacions per progressar laboralment pel fet d'haver decidit ser mares o tenir cura de les criatures".

Però també hi ha dones que se supediten al sostre de vidre, "trien no progressar a l'empresa perquè creuen que no seran prou vàlides si ho compaginen amb la maternitat", assegura l'advocada. 

Sovint "falta consciència" del preu econòmic i professional de la maternitat, explica Bruna Álvarez: "Per això no és una qüestió que es posi sobre la taula de l'agenda política i no s'estableixen mesures de redistribució més equitatives. Jo he fet moltes hores de feina al món acadèmic per tenir estabilitat laboral. I si ho preguntes als meus fills, et diran que sempre estic treballant."

La corresponsabilitat entre parelles, institucions i empreses

La doctora en Sociologia Sandra Ezquerra, creadora del cicle de conferències "Maternitats en resistència, teixint una resposta col·lectiva a la crisi de la reproducció social", proposa que ens preguntem també quin és el preu personal i familiar de l'activitat laboral. 

El mercat laboral no està pensat ni organitzat per tenir una presència atenta, conscient i relaxada durant la criança. 

Segons Ezquerra, la resposta col·lectiva passa per "promoure serveis públics", però també per "construir models de dedicacions laborals de jornades més curtes sense perdre nivell adquisitiu, i recursos perquè sigui possible ser mare i professional sense patir discriminacions".

S'ha de revisar la idea de la mare com a única cuidadora, com passa en altres llocs del món, on hi ha altres persones que fan el rol de mare, apunta l'antropòloga Bruna Álvarez: "Hi ha homes que encara no s'han implicat en la criança. Però també hi ha homes implicats que no han alliberat les dones per la idea de la criança intensiva i que senten també que estan fent renúncies."

I una de les solucions, per l'antropòloga, és potenciar l'autonomia infantil i que entre pares i mares fem xarxa per a algunes activitats dels fills. "La recerca ens diu que les mares hi volen ser, i a vegades no deixen entrar els pares fins passats uns mesos o anys de criança", assevera la sociòloga Sara Moreno.

Hauríem de reflexionar sobre si determinades vivències de la maternitat allunyen les implicacions dels homes.

I, a la vegada, apunta, que cal "garantir permisos personals i intransferibles també per als homes per exercir a la pràctica la paternitat". 

Per l'advocada Joana Badia, és important que les empreses respectin les mesures de conciliació garantides per les inspeccions de treball i la llei. "Però també cal un canvi social i jurídic: consciència social que existeixen aquests drets i que es poden exercir, sense que suposi una penalització professional. També hi ha pares que es volen implicar en la criança i es troben amb el rebuig de l'empresa, i s'ha de garantir també el seu dret", afegeix Badia. 

S'ha de fer compatible la criança amb l'ocupació en un mercat laboral que exigeix exclusivitat i disponibilitat absoluta i, per tant, "compatibilitzar, normalitzar i visibilitzar la responsabilitat de la cura", conclou la sociòloga Sara Moreno.