Les retallades de Trump a l'ajuda humanitària augmenten els conflictes a l'Àfrica
El sud global ja comença a notar les primeres conseqüències de les retallades de l'administració Trump a les ajudes al desenvolupament.
Un estudi internacional publicat aquesta setmana a la revista Science conclou que els conflictes han augmentat a les regions de l'Àfrica on l'agència de cooperació nord-americana USAID ha deixat d'enviar fons. Sobretot els països que més en rebien, com Nigèria, el primer receptor d'Àfrica en milions de dòlars.
La Casa Blanca ha cancel·lat milions de dòlars en ajuda exterior a més d'un centenar de països. Una decisió política que en el seu moment va ser sobtada i inesperada, i que ha sacsejat la realitat de molts països africans, com explica a 3Catinfo el primer autor d'aquesta recerca, Dominic Rohner, de l'Institut de Graduats de Ginebra i la Universitat de Lausana.
Els llocs que depenen molt de l'ajuda tenen un 6,5% més de probabilitats de patir qualsevol tipus de conflicte.
La cancel·lació de molts contractes ha deixat governs locals, intermediaris i ciutadans sense marge de maniobra. I això, en molts casos, ha provocat més risc de combats, protestes, aldarulls i altres situacions violentes, també contra la població civil.
Fins ara, l'evidència publicada calculava les conseqüències d'aquestes retallades sobre l'augment de la mortalitat als països del sud global.
La retirada de fons poden provocar més de 14 milions de morts addicionals de cara al 2030, segons l'estimació d'un article publicat l'any passat a la revista mèdica The Lancet.
Ara els investigadors han arribat a aquesta conclusió després de comparar dues bases de dades, deu mesos abans i després de les retallades, des del març del 2024 al novembre del 2025. La primera fa un seguiment de les ubicacions on van a parar els fons en ajuda exterior i cooperació, mentre que la segona recull els conflictes i esdeveniments violents en temps real.
Aquesta comparativa, que inclou 870 regions tant que rebien ajudes de la USAID com que no, ha revelat un patró desestabilitzador en aquelles zones que han deixat de rebre fons.
En el punt de mira
La USAID va ser l'agència de cooperació i de desenvolupament més gran del món, amb operacions a més d'un centenar de països, fins que Donald Trump la va posar en el punt de mira per "corrupta i incompetent".
Poc després de prendre possessió per segon cop, el president nord-americà va desmantellar el 80% dels seus programes. La justícia ho va intentar aturar, però només se'n va sortir de manera temporal.
Fins i tot expresidents dels Estats Units, com el demòcrata Barack Obama, però també el republicà George W. Bush, van criticar que l'administració Trump tanqués l'agència de cooperació més important del món.
El 20% de programes que van sobreviure a les tisores de l'administració Trump van passar a mans del Departament d'Estat, liderat per Marco Rubio.
Aquest va ser el final de la USAID, creada per John F. Kennedy amb una ordre executiva l'any 1961 per donar ajuda humanitària en els àmbits de salut, agricultura, biodiversitat i educació, entre d'altres.
Unes 10.000 persones treballaven per a aquesta agència, fins que l'exassessor presidencial Elon Musk va rebre l'encàrrec d'aprimar l'administració pública. Molts van haver de deixar els seus llocs de treball en qüestió d'hores, fins i tot les dues terceres part de la plantilla que treballaven a l'estranger.
Cooperació no sempre és sinònim de pau social
L'ajuda exterior pot afectar la realitat d'un país de dues maneres. O bé contribuir a la pau social o, per contra, a la conflictivitat. Els fons econòmics per al desenvolupament poden millorar les condicions de vida de la població, però també poden fer que les persones o els grups competeixin pels recursos i creixin els problemes.
Rohner explica aquesta paradoxa, en què més ajuda significa que la gent té més perspectives de vida, però alhora pot augmentar el risc d'apropiació d'aquest fons, per exemple, i augmentar el risc de conflictes armats.
El mateix economista, que ara publica que les retallades sobtades d'ajuda nord-americana han disparat els conflictes violents a l'Àfrica, també ha trobat conclusions contràries. Fa tres anys, en un altre estudi, Rohner va publicar que les ajudes a la cooperació al Níger van contribuir a atacs terroristes de grups rebels.
Hem vist que grups Boko Haram es veuen atrets per l'ajuda i augmenten els combats.
El treball inclou uns 4.000 pobles del Níger que en un període de temps de 7 anys van rebre algun tipus d'ajuda. Malgrat aquesta paradoxa, l'investigador assenyala que la fórmula per mantenir aquesta pau social està lluny de l'estratègia de l'administració Trump, de trencar amb tota mena de cooperació.
Si escollim les polítiques correctes, de forma cooperativa i multilateral, aleshores podem tenir molt d'èxit a l'hora de reduir el risc de conflicte.
Dominic Rohner recull totes aquestes proves en el llibre divulgatiu "The peace formula" ("La fórmula de la pau"), publicat per la Universitat de Cambridge.