Loteria Nadal 2025
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Arxius Epstein
Inuncat
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Sumar PSOE
B9 de Badalona
Shein
Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Barça Baskonia
Madrid Sevilla
Christensen

Un restaurant caníbal a Berlín

Les saboroses llenties, un plat de tota la vida

Sigui cuinades com a plat de cullera a l'hivern, o bé fredes i amanides a l'estiu, les llenties són molt beneficioses per a la salut

Toni Massanés

17/01/2020 - 10.00 Actualitzat 09/11/2021 - 08.20

 

Des de quan hi ha llenties?

Les llenties van ser una de les primeres plantes cultivades pels humans a causa de la seva versatilitat i fàcil adaptació a diferents climes. Avui en dia la seva producció està repartida per diferents llocs. Les llenties, juntament amb els cigrons, mongetes, pèsols, faves o soja, són les llavors de les lleguminoses, que es troben en plantes, arbustos i arbres arreu de tots els continents i cuines. 

 

Tipus de llenties

Es classifiquen en dues categories segons la seva mida: les llenties petites (pardines, beluga, verdina o de Puy) i les llenties més grosses (reina o d'Armuña, la macachiados, típica de la cuina mexicana, etc). Algunes també es comercialitzen pelades; les més comunes són les vermelles masoor dal, molt utilitzades en la cuina índia i pakistanesa en sopes i guisats. El consum de llegums té efectes molt saludables, com, per exemple, el control de pes, la diabetis o la salut cardiovascular o intestinal.

 

Un substitut de la carn molt respectuós amb el planeta

Els llegums són una alternativa sostenible a la proteïna d'origen animal. Les xifres són contundents: per produir 1 quilo de llegums es necessiten 50 litres d'aigua davant dels 1.300 litres que es requereixen per produir 1 quilo de carn de vedella. En comparació, una ració de carn de 100-125 grams (vedella, pollastre o porc) o 150 g de peix aporten uns 20-30 grams de proteïnes. Una ració de llegums cuits (uns 200 grams) n'aporta uns 15-20 grams.

Els llegums no contenen tots els aminoàcids essencials per ser una proteïna d'alt valor biològic com la d'aliments d'origen animal, com els ous, la carn o el peix. És per això que si combinem les llenties amb cereals (és tradicional fer-ho amb arròs, ja sabem que la cuina tradicional és molt sàvia!!), fruits secs o llavors, podem aconseguir una proteïna completa i que substitueix perfectament la carn.

Les llenties són riques en proteïnes, hidrats de carboni, fibra, minerals, vitamines i antioxidants. A més estan lliures de sucres simples, greixos saturats, colesterol, sodi i gluten.

 

Les llenties al plat

Les llenties casen bé  amb  amanides, cremes o com a purés per dipejar acompanyades d'unes verdures crues (o pa i també ja tenim la proteïna complementària). Es poden utilitzar com a substituts de la carn en algunes salses o farciments com ara lasanyes o canelons, i també per elaborar unes croquetes o bunyols tipus falafels. La farina de llenties es pot usar en masses panificables tipus pizza o galetes per donar la consistència a aquestes elaboracions (el famós papadum indi). 

 

Què hi ha al mercat?

Continuen les verdures de fulla com els espinacs o les bledes, així com l'escarola i les endívies. I les cols i la seva família. I els porros. També carxofes. De fruita: cítrics com la mandarina o taronja. De peix i de marisc tenim: besuc, llobarro, mer, palometa, truita, escopinyes, gambes, escamarlans, pop, musclos i garoines! I de caça, comença la temporada de caça del cabirol i el cérvol. 

 

Recordem que a l'hivern collim arrels com les pastanagues (en aquest cas tot l'any pràcticament), els naps, napicol i colrave, que són un reservori nutricional que crea la planta amb l'objectiu d'espigar amb força a la primavera i així poder deixar descendència amb les llavors. Dins aquest apartat d'arrels, ara fins al gener-febrer podem mencionar els naps negres de muntanya i el nap de Talltendre.