L'escalfament dels oceans pel canvi climàtic converteix el lluç en llucet
Els investigadors de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, que han estudiat l'evolució dels lluços en els últims cent anys, conclouen que l'aigua del mar, cada cop més calenta, està reduint la mida d'aquests peixos tant a l'Atlàntic com al Mediterrani.
L'estudi exposa un patró segons l'àrea geogràfica on hi ha els exemplars. A la zona de l'Atlàntic Nord, on les aigües són fredes, el lluç arriba a la maduresa amb una mida de 53 centímetres; a l'Atlàntic Sud, amb aigües temperades, es redueix a 40 centímetres, i a la zona del Mediterrani, amb aigües més càlides, el lluç arriba a la maduresa amb una grandària de 30 centímetres.
L'escalfament de la temperatura dels oceans per la crisi climàtica, que afecta especialment el Mediterrani, agreuja aquesta tendència. Els científics calculen que abans que s'acabi el segle, els lluços europeus perdran uns quatre centímetres si l'escalfament de l'aigua del mar es queda per sota d'1°, i fins a 9 si arriba als 2.
La reducció de la mida té efectes en la reproducció de l'espècie perquè com més petits són els exemplars, menys ous ponen i, per tant, menys cries neixen.
Els autors de la recerca auguren una pèrdua de la població de lluços europeus derivada de l'escalfament progressiu de l'aigua del mar i subratlla la importància de començar a planificar les quotes pesqueres tenint en compte aquest fenomen.
Conseqüències en tota la cadena tròfica
Però les conseqüències d'aquesta pèrdua de massa corporal dels lluços van més enllà del que pugui passar amb l'estoc pesquer. David Nachon, autor principal de l'estudi, avança que hi pot haver un desgavell per la cadena alimentària d'aquesta espècie.
El lluç és un peix "caníbal", es menja exemplars de la mateixa espècie, però amb la pèrdua de grandària potser hauran de canviar la dieta.
Si cada cop són més petits, no podran menjar determinades preses i pot ser que ells entrin al menú d'espècies que ara no se'ls poden menjar.
L'equip de Nachon planteja també que l'escalfament de l'aigua del mar podria reduir la mida d'altres espècies com el rap o l'abadejo, un peix molt semblant al bacallà.
Aquest fenomen derivat del canvi climàtic també genera migracions de peixos com la cavalla, que busquen aigües més fredes, i avançaments de les temporades de reproducció, com ja li està passant al sorell.
Segons el programa d'observació de la Terra de la Unió Europea Copernicus, la temperatura global de la superfície dels oceans va ser de 20,73°C el 2025, la tercera dada més càlida registrada, després del 2024 i el 2023, que van ser lleugerament més càlids.
En aquest període (2023-2025) les temperatures globals van superar en més d'1,5 °C el nivell preindustrial (1850-1900). És la primera vegada a la història que això passa. De fet, els darrers 11 anys han estat els 11 anys més càlids des que es tenen registres.
