L'exconsellera Vergés, a judici pel retard en la vacunació de policies i guàrdies civils per la covid
Redacció
L'Audiència de Barcelona ha decidit enviar a judici qui va ser consellera de Salut durant la covid, Alba Vergés, i quatre càrrecs d'aleshores, per la vacunació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional el març del 2021. La Fiscalia demana per Vergés 12 anys d'inhabilitació.
Entre els càrrecs de Salut hi ha Josep Maria Argimon, llavors secretari de Salut Pública, que el maig del mateix any va substituir Vergés al capdavant del departament.
El jutjat ha desestimat l'últim recurs d'apel·lació que les defenses havien interposat i tots cinc seran jutjats per delictes de prevaricació i contra les normes de prevenció de riscos laborals.
Segons les acusacions dels sindicats policials JUCIL i JUPOL, es va discriminar els agents de forces i cossos de seguretat de l'Estat destinats a Catalunya aturant les vacunacions el març del 2021.
Alba Vergés, per la seva part, sempre ha justificat el canvi en la vacunació per criteris mèdics.
Indicis de criminalitat per aturar la vacunació
El tribunal considera que hi ha prou indicis de criminalitat en la decisió de paralitzar la vacunació dels agents. És "una decisió presa al marge de la legalitat", assegura, "en un acte d'aparent arbitrarietat que hauria conduït a una desigualtat o discriminació entre els diferents cossos de seguretat de l'estat".
No ens trobem davant d'una simple il·legalitat, sinó davant d'una injustícia material, patent, clara i evident.
El febrer de 2021 la Generalitat va començar a vacunar els Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i policies locals. Segons un informe de Salut, el 24 de març s'havia vacunat al 77% dels Mossos i entre el 68,9% i el 77,9% dels agents de la policia local, enfront de només el 3,6% d'agents de la Policia Nacional i el 2,8% de Guàrdies Civils.
Segons un informe del Ministeri de l'Interior, els coordinadors de la vacunació dels cossos policials espanyols van rebre "via WhatsApp i via telefònica" la notificació que es desprogramava la vacunació prevista per als dies posteriors "sense comunicar els motius".
La cancel·lació va generar un clima de desconcert i, finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar unes mesures cautelars que ordenaven a la Generalitat garantir, en un termini de 10 dies, la vacunació dels agents, en igualtat de condicions que la resta de cossos. Així, per ordre judicial, en pocs dies, es van vacunar més de 4.800 efectius.
La defensa de Vergés al·lega que l'exconsellera es va limitar a seguir les instruccions de la Comissió de Salut Pública del Consell Interterritorial, però l'Audiència nega que la conselleria rebés aquesta ordre de suspensió.