L'exposició "La infàmia" revisa al Museu Marítim el paper de l'esclavisme a Catalunya

Barcelona mira al passat amb "La infàmia", una exposició que desembarca al Museu Marítim per revelar el passat tèrbol d'una Catalunya esclavista. Amb una posada en escena que transporta el visitant al segle XIX, la mostra despulla la complicitat catalana en aquest capítol fosc de la història. 

Les fortunes que van fer créixer econòmicament la ciutat portaven l'empremta de la deshumanització: més de 12 milions de persones van ser arrencades de la seva terra, més d'un milió a mans de negrers espanyols. 

Les persones que eren "caçades" de l'Àfrica, tal com detallen els peus de les fotografies de l'exposició, viatjaven a Amèrica en condicions inhumanes transportades en bergantins petits i lleugers que podien esquivar la prohibició del tràfic de persones establert el 1817, molt abans de l'abolició de l'esclavatge.

Encara avui, els ecos d'aquella època ressonen amb un racisme estructural que beu d'aquest passat. El passat d'una societat ignorant que considerava la cultura pròpia com a referència natural, universal i desitjable. Antoni Tortajada, guionista de l'exposició, adverteix de la seva persistència:

"El racisme amb les persones africanes es construeix en aquests anys esclavistes i és un racisme que ha perdurat. Avui, en forma de microracismes, segueix existint."