L'extrema dreta comença a galopar cap a l'Elisi impulsada per dos milionaris afins
L'espectre de l'extrema dreta francesa fins ara només trotava: les enquestes els han estat favorables mes rere mes, des de la dissolució parlamentària del juny del 2024. Van al capdavant de les intencions de vot tant en unes legislatives com en unes presidencials. Però la petita ensopegada de les municipals els ha donat un toc d'alerta. Ara queda menys d'un any per a les eleccions per trobar substitut a Emmanuel Macron i, del trot, han passat al galop.
Curiosament, el genet que els hauria de portar cap a la victòria és un desconegut. No se sap encara qui serà el candidat o la candidata a les presidencials del 2027. Tothom espera el 7 de juliol, dia de la sentència en apel·lació del cas del finançament il·legal del Reagrupament Nacional (RN) al Parlament Europeu.
Si Marine Le Pen és absolta --opció molt difícil-- o si la pena que li imposi el tribunal no preveu la prohibició d'ocupar un càrrec, o si preveu una pena curta d'inelegibilitat, serà la candidata a presidir França.
El mateix ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ha apuntat la hipòtesi, en una entrevista recent, que la líder de l'RN pugui presentar-se a les urnes. I Marine Le Pen sembla que ja hagi assumit totes les opcions per al seu futur:
No corro el risc de rebre una pena de mort. Existiré, després del 7 de juliol, potser fins i tot políticament.
Si ella no és la candidata, en tot cas, ho serà el seu segon, Jordan Bardella. I malgrat les ensopegades mediàtiques del jove president del Reagrupament Nacional, les enquestes continuen donant-lo vencedor en una primera volta de presidencials, amb un ampli avantatge davant les altres opcions.
Aquest 1 de maig, tots dos, Le Pen i Bardella, han escenificat el tàndem en un gran míting en honor de Joana d'Arc a Mâcon. Entre ells comença a haver-hi divergències programàtiques i de forma, però és d'hora per saber quina de les dues línies econòmiques --la més estatista de Le Pen o la liberal de Bardella-- s'acabarà imposant.
L'agenda de l'extrema dreta francesa, en tot cas, no és només cosa del Reagrupament Nacional. Dos empresaris fa temps que treballen per expandir una ideologia nacionalista, reaccionària, ultracatòlica i xenòfoba entre els francesos. Es tracta de Vincent Bolloré i de Pierre-Édouard Stérin. I tots dos han accelerat la cursa, aquesta primavera.
La batalla cultural: Vincent Bolloré i l'editorial Grasset
Bolloré és un industrial paperer reconvertit a empresari d'una companyia de transport i logística que porta el seu cognom que, a partir del 2010, inicia una carrera en el món de la comunicació i l'edició.
Esdevé accionista del grup Vivendi, la casa mare de Canal+, cosa que provoca una desbandada de periodistes de la cadena al·legant la "clàusula de consciència" professional. El mateix ha passat quan ha comprat el setmanari Le Journal de Dimanche (JDD).
Seu és també el canal 24 hores CNews, on se senten missatges racistes com els que recentment van atacar l'alcalde de Saint-Denis, Bally Bagayoko.
Però ha estat l'acomiadament del director general de la històrica Éditions Grasset el que més escàndol ha provocat aquesta primavera. Olivier Nora dirigia Grasset des de feia 25 anys, i les diferències de criteri amb Vincent Bolloré sobre les dates de sortida del darrer llibre de l'escriptor algerià Boualem Sansal han estat l'excusa per fer-lo fora.
Darrere seu, però, han marxat en senyal de protesta almenys 170 autors, alguns tan dispars ideològicament com el filòsof Bernard Henry-Lévy, la jove promesa Gaël Faye o la feminista Virginie Despentes.
Bolloré ni s'ha immutat per les crítiques rebudes. Ha col·locat un home de confiança al capdavant de l'editorial i s'ha defensat dient que la marxa d'aquests escriptors permetrà a molts altres venir a formar part de les col·leccions de Grasset.
En una tribuna al setmanari de la seva propietat JDD afegeix: "Són una petita casta que es creu per sobre de tot i de tothom i que es coopta [es tanca en si mateixa] i es dona suport." La batalla d'aquests 170 escriptors és, ara, recuperar els drets de tota l'obra publicada sota el segell Grasset.
El que podria semblar una divergència empresarial, o un conflicte entre amo i subordinat, és percebut, a França, com el clar intent de Bolloré d'intervenir ideològicament en una altra editorial seva, com ja ha fet amb Fayard, amb JDD i les cadenes de televisió de la seva propietat.
Per bona part de la intel·lectualitat francesa, l'estratègia del magnat d'extrema dreta no és altra que continuar conquerint mitjans de comunicació i cases d'edició per fer-ne instruments de propaganda i normalitzar el discurs de l'extrema dreta. Porta 15 anys fent-ho i ho està aconseguint.
Comentari a part mereix la influència que Bolloré ha exercit en la Comissió de Control de l'Audiovisual Públic que acaba de publicar el seu informe. Durant setmanes, aquesta comissió parlamentària ha entrevistat periodistes, editorialistes i directius de tot l'espectre mediàtic francès per valorar si el pressupost de la televisió i la ràdio públiques és l'adequat o no. Entre ells, Vincent Bolloré.
Doncs bé, el diari Le Monde ha revelat que el relator d'aquesta comissió, Charles Alloncle, membre del partit fundat per Éric Ciotti i aliat de l'extrema dreta a l'Assemblea Nacional, està sent investigat per "conflicte d'interessos". Hauria rebut les preguntes que va fer als testimonis que han passat davant la comissió d'investigació directament de la direcció de Lagardère News, l'empresa editorial del Journal du Dimanche propietat de Bolloré.
La batalla espiritual: Pierre-Édouard Stérin i el francès de soca-rel
L'altre empresari que treballa activament en la causa és Pierre-Édouard Stérin. Molt més discret que Bolloré, la seva biografia és incompleta perquè es prodiga molt poc als mitjans de comunicació. Tot just aquesta primavera el diari The New York Times va aconseguir entrevistar-lo. També el diari catòlic La Croix ha parlat amb ell de la seva fe catòlica i el seu projecte per expandir-la de nou a França.
Stérin viu a Bèlgica perquè no vol pagar els impostos que li exigiria la Hisenda francesa. Més jove que Bolloré, és la viva imatge del multimilionari que ha fet fortuna des de l'emprenedoria. És el creador de les Smartbox, les capses regal que ofereixen experiències diverses a l'usuari que les compra.
Però entre els projectes concrets de Stérin hi ha el de modernitzar el catolicisme europeu, i el 2021 va crear un Fons, Périclès, per finançar empreses que hi contribueixin. El diari catòlic belga els enumera: pel·lícules, música, continguts catòlics per a infants i fins i tot una aplicació de dating.
L'àmbit polític és l'altra pota del seu Fons. Politicae és una empresa de formació de quadres polítics intermedis que alguns candidats municipals del Reagrupament Nacional han fet servir per aprendre gestió pública i comunicació política.
Però un dels projectes més innovadors que Stérin finança són els banquets multitudinaris en espais emblemàtics que permeten connectar persones ideològicament afins. S'anomenen Canon --que no s'ha de confondre amb el terme Qanon creat als Estats Units-- i tenen com a objectiu "fer útil la convivialitat", diu la seva pàgina web.
No hi falta vi francès, la boina i un bon menú de productes regionals d'allà on se celebrin. L'últim gran àpat celebrat aquest mes d'abril a Caen, però, ha estat denunciat per les salutacions nazis i exaltacions del règim col·laboracionista de Vichy que s'hi han pogut sentir.
Ho explica un periodista de la ràdio pública France Inter que s'hi va infiltrar de manera anònima. Cita una conversa entre alguns dels participants que deixa clar el caràcter excloent dels banquets: "Només cal posar porc al menú, això limita les opinions polítiques dels que vulguin venir. El porc fa fugir", conclou en referència als qui practiquen la fe islàmica o jueva.
Stérin fa poques aparicions públiques, però del juny del 2025 hi ha a YouTube una conferència seva online als parroquians de l'Institut del Bon Pastor on els revela amb simple claredat quines són, per ell, les accions prioritàries a França i Europa: "Tenir més nadons europeus de soca-rel", se'l sent dir. Un projecte identitari desinhibit que, ben finançat, va fent forat.