Lídia Raya entrevista Lucía Torres

On vivia quan es va iniciar la Guerra Civil? Quants anys tenia?
Vivia a Madrid i tenia 5 anys.

Va haver de lluitar durant la guerra? En quin bàndol?
No. Estava al bàndol nacional.

Es va haver de desplaçar com a conseqüència de la guerra? Cap a on?
Sí, vaig haver d'anar a Tarancón i a Alacant.

Com recorda la vida quotidiana durant la guerra? Va passar gana?
Molt malament. No hi havia res per menjar. Havíem de sortir jo, amb 5 anys, i el meu germà, amb 7, a les escombraries a buscar una mica de menjar. I de camí, si trobàvem coure, espardenyes de goma, carbó cremat, per poder-lo vendre i comprar pa d'estraperlo. Vaig passar molta fam i necessitat de tot.

Quins canvis recorda que hi va haver com a conseqüència de la guerra? Va passar gana?
Canvis radicals. No hi havia ni llum ni aigua, agafàvem l'aigua de les fonts i la llum era d'espelmes. Hi havia dies que no ens podíem dur a la boca ni un tros de pa i acostumàvem a estar nerviosos escoltant la sirena d'aviació i corrent cap als refugis, on ens estàvem dues o tres hores, fins que l'aviació havia passat.

On era quan va acabar la Guerra Civil? Com va rebre la notícia del final de la guerra?
A Madrid. Amb molta alegria. La gent cridava que s'havia acabat i "ha entrat Franco". Totes les cases estaven destruïdes per les bombes i va començar una odissea pitjor que la guerra: no hi havia cases per viure, estaven totes esfondrades. Tot el que es veia eren enderrocs i vam passar més fam que durant la guerra. Anàvem als escombriaires, que llençaven carros de fruites picades. Ens hi tiràvem com feres a recollir el que podíem. Fins i tot una vegada van llençar un cavall mort i nosaltres en vam agafar els trossos que vam poder. Allò per nosaltres era un luxe perquè en tota la guerra no havíem tastat la carn.

Quins canvis va suposar en la seva vida el final de la Guerra Civil i l'inici del franquisme?
Almenys estàvem junts, no com quan hi havia la guerra, que es van endur el meu germà amb 7 anys i la meva mare va emmalaltir del cor per no veure ni saber on era el meu germà durant dos anys.

Quin record li queda, avui dia, de la Guerra Civil?
Un record que no podré oblidar mai. Com que era tant petita, tots els records que tinc passen per davant de mi com si es tractés d'una pel·lícula i això que ja tinc 78 anys, però són tantes les calamitats que vam passar que no se m'oblidaran mai. I això que ja em va flaquejant la memòria, però tot allò no se m'oblidarà mai.

Què li va passar després de la guerra?
Doncs a conseqüència d'això, em vaig quedar cega per una malaltia que vaig tenir durant dos anys, i la meva mare es va quedar coixa d'un tros de metralla que li va caure. Però amb Franco, a poc a poc vam anar ressorgint de tanta penúria, i és que jo amb 11 anys ja treballava 12 hores diàries i la meva mare es va morir quan jo tenia 14 anys. Aleshores vaig haver de fer-me càrrec de la casa, del meu pare i del meu germà. A més, treballava 10 hores diàries de modista. Tot pel que havia passat a la guerra. Si vols que expliqui més coses, no acabaria, però et diré que tot això em va servir per defensar-me jo sola en tot, i em fa paüra de pensar que els meus néts no saben el que és passar cap necessitat i, si esclatés una altra guerra, què en seria, d'ells.