L'impacte de la nacionalització d'exiliats i sefardites en el cens electoral, en xifres
Els darrers dies el PSOE, el PP i Vox han entrat en guerra política per la nacionalització de ciutadans estrangers, el seu pes electoral, un presumpte intent de frau a les urnes i la regularització de migrants.
La picabaralla política ha fixat les mirades en el vot espanyol des de l'estranger. Aquestes són les dades oficials sobre aquesta matèria.
Què suposen els nacionalitzats al sistema electoral espanyol
L'any 2015, Mariano Rajoy va obrir una via extraordinària de nacionalització per a descendents dels jueus espanyols del segle XV. El 2022, Sánchez en va obrir una altra per als descendents de l'exili per la Guerra Civil.
Avui, dels votants que no viuen a Espanya, el 47% han aconseguit el dret a vot gràcies a la nacionalització per una d'aquestes dues vies.
La darrera dècada, el cens electoral d'espanyols que viuen a l'estranger ha crescut en 817.317 persones i, en el mateix període, aquestes dues vies extraordinàries per aconseguir la nacionalització espanyola han donat dret a vot a 380.499 electors. N'hi ha una mica més de 238.000 que també podran votar, però encara no tenen aquest dret plenament reconegut.
Quanta gent pot votar per la llei de memòria històrica?
La llei de memòria històrica es va aprovar el 2022. Un dels seus apartats, el que es coneix com a llei de nets, va permetre, fins a l'octubre de l'any passat, que demanessin la nacionalitat espanyola aquells que poguessin acreditar ser descendents d'emigrants espanyols que es van haver d'exiliar per la Guerra Civil i que van acabar perdent la nacionalitat espanyola.
Tancat el període de sol·licituds, se n'han presentat 1,2 milions. D'aquestes, ja se n'han aprovat 544.722, però, si avui hi hagués eleccions, només podrien votar 306.000 persones. Són les que ja estan inscrites i apareixen al cens. La resta, 238.722 persones, entraran al cens electoral a mesura que es completi el seu expedient.
A data 31 de març d'aquest any, hi havia 655.278 peticions que encara estaven en tràmit, que s'han d'atendre i que poden acabar aprovades o denegades.
Quanta gent pot votar per la llei de nacionalització dels sefardites?
Mariano Rajoy va impulsar la llei que va permetre que els sefardites descendents dels jueus expulsats d'Espanya el 1492 obtinguessin la nacionalitat espanyola en ple segle XXI. Era un reconeixement a una comunitat que amb els anys ha mantingut llaços, tradicions o la llengua castellana malgrat ser fora de territori espanyol.
Segons les dades oficials, a les quals ha tingut accés 3CatInfo, fins al juny d'aquest 2026 s'ha concedit la nacionalitat a 74.499 sefardites, que ja poden votar. S'han denegat 5.857 peticions i encara n'hi ha 7.879 en curs, pendents de resoldre.
Què suposen els nacionalitzats sobre el cens electoral?
El registre de ciutadans espanyols que viuen a l'estranger es coneix amb la sigla CERA. L'última actualització, del mes de juny d'aquest any, fixa els votants de nacionalitat espanyola però que viuen fora d'Espanya en 2.715.986 persones. Les dades estan recollides al web de l'Institut Nacional d'Estadística. A les eleccions de fa 4 anys podien votar 2,2 milions de persones.
Quan Pedro Sánchez va arribar a la presidència, el mes de juny del 2018, eren 2.062.268. Amb Sánchez de president, els electors que viuen i voten des de l'estranger han incrementat un 31%.
Des que es va aprovar la llei de memòria democràtica, el 2022, el registre CERA ha crescut en 467.334 persones. Els nacionalitzats per la via coneguda com a llei de nets representen un 65% d'aquest augment.
La llei que va permetre nacionalitzar descendents dels sefardites és de finals de desembre del 2015. Des d'aleshores el cens ha crescut en 817.317 votants. Els nacionalitzats per aquesta via representen un 9% d'aquest augment.
Qui decideix on voten els nacionalitzats?
El procés d'entrada al cens electoral està reglat i no es pot triar la circumscripció electoral. Els experts consultats certifiquen les dificultats de manipular-lo i la robustesa del sistema. Els nacionalitzats acaben en una població o una altra en funció de dues circumstàncies.
Si la persona que rep la nacionalitat ha residit abans a Espanya, s'inscriu en el seu últim municipi de residència al territori espanyol.
Si no, en el municipi on es pot acreditar que l'avantpassat que permet obtenir la nacionalització va tenir més arrelament. Dit d'altra manera, als nacionalitzats se'ls inscriu on van viure els avantpassats que ara els permeten ser espanyols.
Què voten els inscrits al CERA?
El registre està territorialitzat. Actualment, la majoria de votants estan inscrits amb vot a Madrid. Són 486.882 persones. Barcelona és la segona circumscripció que en té més, amb 259.285 inscrits.
En unes eleccions generals participa, de mitjana, un 10% del cens estranger. Si ens fixem en les últimes, el juliol del 2023, el PP i el PSOE van ser els partits més votats. I per aquest ordre. Els populars es va endur 66.422 vots i els socialistes, 50.597.
La regularització de persones migrants afecta el cens electoral?
La resposta és que no. La regularització de migrants dona un permís de treball i de residència per a un any. En cap cas el permís de treball i residència dona dret a vot. Per tenir-lo, primer cal aconseguir la nacionalitat espanyola, i no s'aconsegueix en aquest procés de regularització.
Hi ha noves nacionalitzacions previstes?
Aquesta setmana el PSOE i Sumar han pactat desencallar la llei que permetria la nacionalització de saharauis nascuts sota administració espanyola. El camí per recórrer encara és llarg, però s'ha obert una finestra d'oportunitat.
Les fonts consultades per 3CatInfo xifren entre 300.000 i 375.00 les persones que podrien ser nacionalitzades per aquesta via.