1.174.000 persones sol·liciten la regularització de migrants, més del doble de les previstes
Un total d'1.174.000 persones han sol·licitat acollir-se la regularització extraordinària de migrants que ha impulsat el govern espanyol, més del doble de les que s'esperaven en un primer moment.
Ho ha anunciat la ministra d'Inclusió, Elma Saiz, que ha detallat que més de la meitat (52%) ja s'han admès a tràmit, fet que suposa un permís provisional per residir i treballar a tot l'Estat.
Catalunya és el territori on més sol·licituds s'han presentat, més de 257.000. Els càlculs inicials en preveien unes 150.000.
Segons les primeres dades aportades per la ministra, darrere de Catalunya hi ha la Comunitat de Madrid (202.000 sol·licituds), el País Valencià (167.000) i Andalusia (161.000).
Pel que fa la procedència, el 67% provenen de Centreamèrica i de Sud-amèrica. En concret, Colòmbia concentra el 26% del total de sol·licituds, seguida pel Marroc (13,4%), Veneçuela (11,7%) i el Perú (8,8%).
El termini per presentar sol·licituds es va obrir el 16 d'abril i es va tancar aquest dimarts 30 de juny, tot i que algunes entitats socials i partits com Sumar o Podem van demanar ampliar-lo.
La mesura, que el govern espanyol va aprovar en forma de reial decret, va sortir d'una iniciativa legislativa popular (ILP) que va arribar al Congrés amb l'aval de més de 600.000 signatures, però que havia quedat bloquejada per falta d'acord parlamentari.
S'hi podien presentar totes les persones migrants sense antecedents penals que visquessin de forma irregular a Espanya des d'abans de l'1 de gener de 2026 i portessin almenys cinc mesos residint a l'Estat, així com els que haguessin sol·licitat asil abans d'aquesta data.
El Suprem i la justícia europea
Aquest dimarts, el Tribunal Suprem va anunciar que es planteja demanar a la justícia europea un pronunciament sobre una paralització del procés de regularització de persones migrants.
És la resposta als recursos que van presentar el País Valencià i l'Aragó, que van demanar que s'aturés el procés.
L'alt tribunal dona cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si cal elevar la qüestió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, per si el decret aprovat pel govern espanyol entra en conflicte amb el dret comunitari.
Però fins i tot en cas que el Suprem ho suspengués, els experts assenyalen que l'afectació seria poc important.
