L'incendi de Guadalajara converteix Espanya en el país europeu amb més superfície cremada: mapa dels focs

Està sent un estiu molt complicat, si parlem d'incendis forestals. Les hectàrees cremades en més de 330 focs superen les 120.000 a tot l'Estat, una xifra poc habitual.

Segons el Sistema Europeu d'Informació d'Incendis Forestals (EEFIS), que forma part del servei Copernicus, ara mateix Espanya és, de lluny, el país europeu on han cremat més hectàrees. Ara bé, en percentatge de superfície cremada respecte del total del país, Portugal és el país més afectat pels focs.

En la majoria de països de l'oest d'Europa, la temporada està deixant xifres força elevades. A part de l'estat espanyol, a França, Itàlia i Portugal la superfície cremada fins avui ja és més gran que el que es cremava, de mitjana, en el mateix període els estius de la darrera dècada.

A Grècia, Bulgària, Romania i Croàcia, en canvi, la situació és l'oposada. Com es pot veure en el mapa següent, en aquests països hi ha hagut durant el 2026 (en color taronja) menys incendis, o han estat menys devastadors, que en la mitjana dels últims deu anys (en groc).

Aquestes dades tan altes que es visualitzen amb els satèl·lits de Copernicus fan que el 2026 a Espanya, tenint en compte els registres fins aquest diumenge, se situï com el segon any de la dècada amb més superfície cremada per incendis.

Si bé avui dia, si mirem pel retrovisor, veiem aquesta situació encara com a excepcional, el director del CREAF, Joan Pino, avisa que l'escenari es pot tornar habitual i que les previsions de canvi climàtic que tenim ens porten cap a més aridesa i un increment de les temperatures:

El bosc segueix creixent, segueix acumulant biomassa forestal. Per tant, les condicions perquè es produeixin grans incendis van a més.

De fet, enguany ja se supera la superfície cremada total de molts estius de l'última dècada. Només el 2022 i l'any passat, temporades devastadores pel que fa als incendis forestals, van acabar amb registres molt per damunt.

Són temporades en què hi va haver molts grans incendis, que van socarrimar milers d'hectàrees. Unes imatges que enguany, de nou, tornem a veure.

El de La Mierla, a Guadalajara, ha cremat més de 32.000 hectàrees en sis dies i aquest dimecres els Bombers encara no havien aconseguit controlar-lo.

En les darreres setmanes ja havíem vist cremar més de 15.000 hectàrees a Orés i Luesia (Saragossa) i més de 5.400 a l'incendi mortal de Los Gallardos (Almeria). Els de San Bartolomé de la Torre (Huelva) i Alcampell (Huesca) també van superar les 4.000 hectàrees afectades pel foc.

Guadalajara, un dels incendis més devastadors de la història 

El foc de Guadalajara es va declarar al petit municipi de La Mierla, a la Serra Nord, i ja fa sis dies que crema. Els Bombers confien estabilitzar-lo durant les pròximes hores. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha dit que els serveis d'extinció ja comencen a "enfrontar el foc amb més garanties", ja que han aconseguit passar "per davant de l'incendi".

L'última imatge del satèl·lit Copernicus ja permet observar la zona cremada. És una extensió de més de 32.000 hectàrees, tres vegades la ciutat de Barcelona.

Si es confirma la xifra, aquest incendi entrarà als registres com un dels més devastadors de les últimes dècades. Només el superarien els de l'any passat a Zamora –on van cremar més de 40.000 ha– i a Ourense –37.000–. També els grans incendis del Bages i el Berguedà del 1994 el superarien ja que, tot i que van començar l'un separat de l'altre, es van acabar unint i van arrasar més de 40.000 ha.

Aquest dimecres els veïns d'alguns dels nuclis desallotjats, més de quaranta, poden començar a tornar a casa, però el perill d'incendi continua sent extrem a tota la regió. De fet, ahir es va declarar un nou foc a la localitat de Selas que ja afecta 260.000 hectàrees. 

A més, aquest incendi està afectant l'àmbit protegit del geoparc mundial de la UNESCO Molina-Alt Tajo, una zona d'alt valor ecològic.

Sánchez reclama un pacte d'estat davant la crisi climàtica

El president del govern, Pedro Sánchez, ha visitat aquest dimecres la zona afectada i ha tornat a insistir en la necessitat d'anar més enllà.

Sánchez ha reclamat un pacte d'estat per fer front a la crisi climàtica que inclogui l'aposta per polítiques públiques que mitiguin i adaptin el país a l'emergència climàtica.

Això significa no només extingir els incendis, sinó també aplicar polítiques de prevenció, de conscienciació, dedicar-hi recursos sostinguts al llarg de l'any.