Borrasca Leonardo
Pla Auto+ 2026
Cas Epstein
Rodalies afectacions
Tomàs Pladevall
Trump i Petro
Plata i or
Xarxes socials menors
ISE 2026 Barcelona
Atur gener
Iberia Barcelona-Madrid
Camp Nou
Albacete Barcelona
mercat fitxatges
Girona

Diumenge, a les 21.55

"L'interrogatori", a "30 minuts"

El diumenge 19 de maig, a les 21.55, "30 minuts" estrenarà la producció aliena "L'interrogatori", on s'explicarà com, els últims anys, als EUA han aflorat prop d'un miler de casos d'autoinculpacions extretes després de dies d'uns interrogatoris de la policia en què els detinguts suportaven una forta pressió psicològica. És la punta d'un iceberg d'una mala praxi que ha deixat un rastre de dolor i d'injustícia irreparables.

Als EUA, entre els anys 60 i fins a finals dels 90, en milers de comissaries de policia es va fer servir la tècnica Ride, un mètode d'interrogatori desenvolupat per John Ride, un policia a qui el preocupava la falta de garanties dels detinguts, que firmaven les declaracions després d'haver estat sotmesos a tortures.

Però el resultat de l'aplicació del seu mètode no va suposar una millora de les condicions dels detinguts i dels seus drets. Això s'ha sabut perquè, els últims anys, han aflorat prop d'un miler de casos d'autoinculpacions que van ser extretes després de dies d'uns interrogatoris en què els detinguts eren sotmesos a una forta pressió psicològica, en què els policies els deien mentides i feien servir proves falses o inexistents, perquè acabessin reconeixent uns crims que no havien comès. Un estudi recent d'una xarxa d'advocats que actua contra els errors judicials demostra que un terç de les persones que van ser declarades innocents en els judicis, s'havien declarat culpables en el seu pas per comissaria.

El reportatge "L'interrogatori" dona a conèixer un d'aquests casos, el de Lamarr Monson, un petit traficant de drogues de Detroit, que el 1996 va ser acusat de la mort de Cristina Brown, una nena de 12 anys, consumidora i que, com ell, venia drogues. Un cop detingut com a sospitós, a Lamarr el van convèncer de declarar-se culpable, després de dir-li que tenien un munt de proves contra ell, però, de fet, no hi havia res de res. Tot i així, el van jutjar i el van declarar culpable d'assassinat amb una única prova: la seva declaració. Va ser condemnat a 50 anys de presó. Això el 1997, però el 2017, l'aparició d'un testimoni que va assegurar saber qui era el veritable assassí de Cristina i una nova investigació, va obligar a revisar aquest cas i va demostrar una mala praxi policial i els artificis que es van fer servir per provar la seva culpabilitat. En la nova vista que es va fer, el jutge el va deixar en llibertat, després d'haver estat, injustament, 20 anys a la presó. Aquest és només un dels molts casos que s'estan donant a conèixer públicament als Estats Units i que posen en qüestió actuacions policials que atempten contra els drets humans, i que han deixat un rastre de dolor i d'injustícia que cap indemnització podrà reparar mai.   

Un reportatge de: Laurent Richard
Imatge: Mathias Denizo
Una producció de Premières Lignes

tv3.cat/30minuts
facebook.com/30minuts
twitter.com/30minuts

Sant Joan Despí, 17 de maig del 2019