Almenys 7 morts i 119 detinguts a l'Iran en les protestes contra l'escalada de preus
Redacció
Almenys set persones han mort a l'Iran durant els cinc dies de manifestacions que han desencadenat enfrontaments entre els manifestants i la policia en diverses localitats a l'oest del país. Són les primeres víctimes mortals que s'han fet públiques després de gairebé una setmana de protestes contra l'encariment del cost de la vida.
Tres de les víctimes serien civils morts per les forces de seguretat a Lordegan, durant una protesta on els manifestants haurien tirat pedres i provocat destrosses en edificis públics, segons l'agència de notícies Fars. Tres més, també civils, haurien mort "pels enfrontaments" a Azna, on també hi hauria almenys 17 persones ferides, segons agències locals.
I l'últim seria un milicià trobat mort a la nit a l'oest del país, la primera víctima mortal reconeguda per les autoritats iranianes. Es tractaria d'un home de 21 anys, membre de la milícia Basij de la ciutat de Kuhdasht, que hauria mort en mans dels manifestants, segons el relat recollit per la televisió estatal.
Les forces Basij són milícies voluntàries islamistes afiliades al Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (CGRI), l'exèrcit ideològic de la República Islàmica.
També hi hauria almenys 119 persones detingudes, algunes de les quals menors, acusades de desordres públics.
El president Massoud Pezeshkian ha convocat el seu govern, a qui ha instat a trobar una sortida: "Des del punt de vista islàmic", ha dit, "si no resolem el problema dels mitjans de subsistència de la població, no s'acabarà aquest infern".
Tancament de botigues al Gran Basar de Teheran
Les manifestacions que aquests dies hi ha a l'Iran són les més importants al país des de fa tres anys. Van començar diumenge de manera pacífica, quan els venedors del Gran Basar de Teheran van tancar les botigues. Els darrers dies, però, s'han estès a altres ciutats i als centres universitaris.
Tenen com a punt de partida la desastrosa situació econòmica que assola el país: la moneda s'ha desplomat a un mínim històric davant del dòlar i els preus han pujat un 52% --en bona part per les sancions dels Estats Units i l'ONU pel programa nuclear iranià--. Malgrat que el governador del Banc Central ha acabat dimitint, això no ha fet afluixar les protestes. Al contrari.
La caiguda del rial iranià davant del dòlar a nivells de rècord ha estat la gota que ha fet vessar el got i ha animat molts iranians a protestar públicament contra les penúries econòmiques. Alhora, el país s'enfronta a més sancions dels EUA i amenaces d'atacs israelians.
I dels eslògans contra la inflació s'ha anat passant a les crides contra el líder suprem i, fins i tot, a alguna reivindicació de l'antic xa.
De fet, les protestes han pujat de to fins al punt que dimecres diverses persones van atacar un edifici governamental a Fasa, al sud de l'Iran, el quart dia de protestes contra l'alt cost de la vida i la crisi econòmica.
Trump amenaça amb intervenir si la repressió continua
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha advertit aquest divendres que "si l'Iran dispara i mata violentament manifestants pacífics, els Estats Units d'Amèrica aniran al seu rescat".
"Estem preparats i a punt per actuar", ha dit en un missatge a la xarxa Truth Social.
L'economia iraniana ha tingut dificultats durant els darrers anys d'ençà que els EUA van tornar a imposar sancions el 2018, coincidint amb el primer mandat de Trump a la Casa Blanca i la seva retirada de l'acord nuclear.
El govern iranià alerta d'ingerències estrangeres
Algunes de les manifestacions han estat reprimides amb gasos lacrimògens i hi ha hagut detencions, tot i que des del govern es fa una crida a calmar els ànims.
"Veiem, sentim i reconeixem oficialment totes les protestes, les dificultats i les crisis. Reafirmem el dret a la llibertat de manifestació, recollit a la nostra Constitució", ha dit Fatemeh Mohajerani, portaveu del govern de l'Iran.
Així i tot, el fiscal general ha advertit de les conseqüències que pot tenir qualsevol intent de crear inseguretat a partir d'aquestes protestes, inclosos escenaris dissenyats des de l'exterior, ha dit, en al·lusió als Estats Units o Israel.
I, de fet, en el seu compte de la xarxa X escrit en farsi, el Mossad, els serveis secrets israelians, ha publicat un missatge en què anima els iranians a sortir al carrer. Assegura que els fan costat no només a distància, sinó també sobre el terreny.
Dimecres al vespre, l'agència de notícies Tasnim va informar de la detenció de set persones descrites com a afiliades a "grups hostils a la República Islàmica amb seu als Estats Units i Europa".
"Rècord" d'execucions el 2025, segons IHR
Almenys 1.500 persones condemnades a mort han estat executades a l'Iran el 2025, segons dades fetes públiques per l'organització de drets humans Iran Human Rights (IHR) aquest dijous. Una xifra rècord, lamenta l'ONG, que diu que és "el nombre més gran d'execucions registrades o assenyalades des de finals dels anys vuitanta, fa 35 anys".
El director d'aquesta entitat amb seu a Noruega, Mahmood Amiry-Moghaddam, diu que encara tenen execucions per confirmar, cosa que els fa témer un augment d'aquesta xifra "sense precedents".
L'ONG diu que gairebé la meitat dels executats, uns 700, havien estat condemnats a la pena capital per delictes vinculats a la droga.
Les organitzacions de drets humans fa temps que denuncien una escalada de les execucions a la república islàmica des del 2022, en un context marcat pels moviments de protesta contra el poder de l'aiatol·là Alí Khamenei el 2022 i el 2023, per la mort de la jove Jina Mahsa Amini sota custòdia policial el 2022 --després de ser detinguda i apallissada perquè portava "mal posat" el vel islàmic-- i per la guerra dels 12 dies contra Israel del juny.