Lluís Homar: "[Treballar amb Almodóvar] era un constant 'no, no, no'"

A "Col·lapse", l'actor Lluís Homar, una de les figures més destacades del teatre i el cinema català, es deixa veure en una faceta especialment íntima. El programa li prepara una sorpresa amb la il·lustradora Roser Capdevila que el commou profundament, i a partir d'aquí l'entrevista transita per la memòria, els aprenentatges professionals i una mirada cada cop més espiritual sobre la vida.

Un regal inesperat que "reconcilia amb la vida"

El moment més emotiu arriba quan Homar veu una entrevista enregistrada amb Roser Capdevila, que el recorda de petit, quan ella el portava a l'escola. "Era entremaliat, però encantador", explica, mentre ensenya fins i tot un dibuix d'aquella època. El retrobament, ple de tendresa, impacta l'actor. "Això és un regal meravellós que m'heu fet", diu visiblement emocionat. I afegeix: 

Són coses que et reconcilien amb la vida, que posen en evidència tantes coses boniques que ens ofereix la vida i que moltes vegades ens passen de llarg.

Homar aprofita el moment per reivindicar aquests vincles que perduren en el temps: "La vida ens regala moltes coses i això és un regal." També recorda una infància marcada per la fragilitat --"amb dos anys i mig em moria, segons la meva mare estic viu per un miracle"--, un fet que, d'alguna manera, travessa la seva sensibilitat actual.

Almodóvar i la validació externa

En l'àmbit professional, Homar recorda el seu pas pel cinema de Pedro Almodóvar, una experiència que defineix com a exigent i transformadora. "Qualsevol cosa que feia o deia, no li agradava. Era un constant 'no, no, no'", explica.

Lluny de quedar-se amb el record negatiu, el temps li ha permès reinterpretar-ho:

No puc fer més que estar-li agraït.

Aquella etapa li va fer entendre fins a quin punt depenia de la validació externa:

Necessitava que persones importants pensessin que jo [ho] era. Em treien la feina de pensar que jo [ho] era.

La falta d'aquest reconeixement el va obligar a fer un pas endavant:

En el moment que un d'aquests puntals et falla, et conviden perquè realment tu et valoris.

Un aprenentatge que, diu, forma part del camí: "Ja s'encarrega la vida de posar-te algú que te les fa passar magres i, de cop, trobar-te amb dos àngels".

Espiritualitat, el viatge cap a un mateix

Homar es troba en una etapa vital marcada per la introspecció. Explica que la inquietud espiritual "hi ha sigut sempre" i que avui forma part del seu dia a dia:

Medito al matí, medito al vespre, cada dia, és una qüestió de perseverança.

Tot i això, admet que no és fàcil: "El que és difícil no és meditar, el que és difícil és voler meditar."

Per l'actor, aquest exercici té un sentit profund:

Meditar serveix per fer l'acte d'amor més important, que és ocupar-te de tu mateix.

Lluny de ser un gest egoista, defensa que aquest camí cap endins té una conseqüència clara: "Quan tu de veritat fas el viatge cap a tu mateix, el primer que apareix és l'altre." Enfrontar-se a les pròpies "pors, enveges i terrors" permet, diu, entendre millor els altres.

En aquest sentit, reivindica una mirada que posa en valor l'essència per sobre de les expectatives:

Vivim en un moment i en un món on és molt clar el que se suposa que has de ser i té poc valor el que ets.

Davant d'això, defensa la necessitat de reconnectar amb allò propi:

La nostra aportació té a veure amb el que realment som, lluny del 'tenir i aparentar', i més a prop del 'ser'.