Lluís Puig, sorprès per l'absència d'Illa al primer ple després de l'exili: "Em va saber greu"

L'exconseller de Cultura Lluís Puig ha lamentat l'absència del president de la Generalitat al ple en què va poder retirar el llaç groc que ha ocupat el seu escó durant els últims nou anys. "És el president del meu país i m'hauria fet il·lusió", ha lamentat.

Puig va assistir aquest dijous a la cambra, on, emocionat, va ocupar el seu escó després d'anys a l'exili. La majoria de consellers del govern tampoc va participar en la sessió, tot i que sí que hi eren Esther Niubó, Miquel Sàmper i Eva Menor.

En una entrevista a "Els matins" de TV3, Puig ha indicat que el "va sorprendre" i li "va saber greu" que el president de Catalunya no estigués present. A més, ha explicat que havia previst que hi seria, i per això, una part del seu discurs estava dedicada a Illa.

Al programa "L'hemicicle", de 3CatInfo, Puig ja havia avançat el seu malestar amb un "sí, no ens enganyem". "Però també suposo que el president de la Generalitat deu tenir els seus compromisos, les seves obligacions. I potser tenia un tema que l'amoïnava més. No ho sé", ha afegit. 

L'absència ha causat malestar a les files de Junts i per això la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, va llegir una carta destinada al cap del govern en la qual li retreia que no hi fos "en un dia important per a la institució que representa la sobirania popular de la nostra nació". 

Poc després, fonts de presidència van difondre que Illa i Puig s'havien reunit en algun moment des que ha tornat de l'exili. Havia de ser una reunió discreta, però es va acabar fent pública davant els retrets dels juntaires.

Considera que va ser un "il·lús"

Després de 9 anys a l'exili, quan li han preguntat si l'1-O havia valgut la pena, Puig ha dit que "ho tornaria a fer". Això no obstant, creu que va ser il·lús de pensar que el govern espanyol s'acabaria asseient a buscar una solució a l'autodeterminació de Catalunya. 

Amb l'aplicació de l'amnistia en el seu cas i el de Puigdemont i Comín, ha considerat que "no acaba res" perquè "encara hi ha més de 100 persones" esperant que els apliquin la llei.

D'altra banda, ha assegurat que durant aquests anys des de l'exili ha copsat el canvi que hi ha hagut a la societat catalana i hi ha aspectes que el preocupen molt, com l'augment de l'ús del castellà al Parlament. Segons l'exconseller, "és símptoma de la polarització i d'una catalanofòbia exagerada que no afluixa".