L'odissea de llogar un pis a Tàrrega, una ciutat sense oferta i amb 1.000 habitatges buits

Trobar pis de lloguer a Tàrrega s'ha convertit en una missió impossible. A la capital de l'Urgell pràcticament no n'hi ha de disponibles, però de demanda sí, fins al punt que les immobiliàries tenen llista d'espera. 

Els joves són alguns dels més perjudicats, com el Dmitry Antonov, de 27 anys. Fa dues dècades que viu a la ciutat i, tot i que vol independitzar-se, no se'n surt. "Encara comparteixo pis amb els meus pares i és complicat marxar de casa", lamenta.

Busca habitatge per llogar des de fa mig any, sense èxit. La manca d'oferta s'evidencia fent una cerca als portals d'internet i també a les immobiliàries del municipi, com Incorpora 360. L'administradora, Sílvia Pinós, diu que en els darrers sis mesos només n'han tingut un en cartera.

"Ara mateix no disposem de cap pis de lloguer, zero. I tenim una llista d'espera d'entre aproximadament 30 i 50 famílies que volen accedir a un habitatge."

Un miler de pisos buits, segons l'últim recull

L'Ajuntament de Tàrrega reconeix la problemàtica en un moment en què la població no para de créixer (frega ja els 20.000 habitants), es construeix poc i hi ha molts pisos buits. Segons l'últim recull que en va fer el consistori, són aproximadament un miler.

Aquesta xifra representa més del 10 % del parc d'habitatge targarí. L'alcaldessa, Alba Pijuan, afirma que des de l'administració local intenten seduir els propietaris perquè obrin pisos i els lloguin a través de la borsa municipal.

Segons Pijuan, amb aquest sistema l'Ajuntament es fa càrrec durant sis mesos dels casos d'impagament del lloguer i ofereix assegurances multirisc i defensa jurídica.

"Estem fent tot el que podem des de l'Ajuntament però, evidentment, necessitem el suport de la Generalitat i dels particulars. Que no hi hagi habitatges oberts és un problema."

La campanya "Claus de vida. Obrim portes, canviem vides" pretén engrandir la borsa amb lloguers assequibles —respectant el topall de preus— i en paral·lel, es treballa en bonificacions per als privats i en la compra directa d'habitatges.

L'alcaldessa assenyala com a possibles causes dels pisos buits el seu mal estat, la desconfiança dels propietaris de cara a un possible impagament o la por que els inquilins destrossin l'habitatge.

El cas de Mollerussa

A Mollerussa, al Pla d'Urgell, l'escenari és similar. Hi ha comptabilitzats 860 pisos tancats d'un parc d'un total de 7.000. L'Ajuntament també contacta amb els privats per explicar-los els avantatges fiscals i de gestió que els dona si posen les seves propietats a la borsa del consistori. 

Sigui com sigui, tot plegat provoca que els qui volen viure a les capitals d'aquestes dues comarques de Lleida no se'n surtin i es plantegin marxar.