Diumenge, a les 22.05
"L'ona més devastadora", a "30 minuts"
El 4 d'agost passat va ser un dia de molta calor a Beirut. Tothom feia vida normal, a les feines, al carrer, als balcons i terrats de les cases, a les platges. Sobtadament, vora les sis de la tarda, molts libanesos van començar a veure una columna de fum provinent d'un incendi que s'havia declarat en un dels magatzems del port, concretament el número 12.
Sense cap informació sobre el material que hi havia al magatzem, una dotació de bombers i una ambulància van ser enviats al lloc de l'incendi. En total eren 10 persones. El que no sabien els bombers era que a l'interior hi havia emmagatzemades 2.750 tones de nitrat d'amoni. Havien arribat l'any 2013 a bord d'un vaixell que anava a Moçambic i la càrrega havia estat confiscada i traslladada al magatzem número dotze, on havia quedat abandonada.
Des del 2014, els serveis d'informació de l'exèrcit havien avisat el govern diverses vegades de l'existència d'aquest material altament explosiu al port. El 2015 va ser el cap de duanes qui també va fer un informe sobre aquest magatzem i, finalment, el 2019, un altre organisme de seguretat del Líban havia avisat sobre el perill que representava el nitrat d'amoni, recalcant que podia "provocar la destrucció de tot el port". Aquest últim informe va arribar al govern libanès, i fins i tot a la presidència, però ningú va fer res.
Al magatzem, a més del nitrat d'amoni, hi havia productes pirotècnics, i es van anar produint una sèrie de petites explosions en cadena fins que hi va haver la primera gran explosió i, un minut després, va esdevenir la catàstrofe.
Una enorme explosió, seguida d'una imparable ona de xoc, va avançar a través de Beirut, a més de 300 metres per segon, devastant tot el que va trobar al seu pas.
Barris sencers van quedar arrasats per l'ona expansiva, que va deixar un rastre de morts, ferits i una desolació absoluta.
El balanç d'aquella explosió és de 220 morts, 7.000 ferits i uns danys que es calculen en més de 10.000 milions de dòlars.
El reportatge "L'ona més devastadora" recull el testimoni de supervivents de la catàstrofe que ho han perdut tot, familiars, casa, negoci i unes vides que els han canviat radicalment, en un país que ja s'encaminava cap a la fallida abans d'aquesta explosió.
El reportatge del programa "Four Corners", del canal ABC Austràlia, acosta històries com la de tres bombers de la mateixa família, el Charbel Karam, el seu cunyat i el cosí de la seva dona, que només tenia 22 anys, que van morir anant a apagar el foc.
També la de la doctora de l'hospital Saint George Stephanie Yacoub, que s'estava preparant per assistir el part de l'Emmanuelle, quan l'ona expansiva va travessar l'hospital. El petit George va néixer a les set i divuit minuts enmig del caos que es vivia a Beirut, on tots els edificis que hi havia a menys de dos quilòmetres del lloc de l'explosió van quedar greument afectats.
La Hanaa Fanous i l'Amin Shamle es feien les fotos del seu casament enmig del carrer quan van quedar envoltats per milers de trossos de vidre que venien disparats cap a ells com projectils. Un d'aquests vidres es va endur la vida de l'Isaac, el fill de dos anys de la Sarah Copland, una treballadora de les Nacions Unides, i de Craig Oehlers, que eren a casa seva quan l'ona mortal els va destrossar la vida. La Sarah estava esperant el segon fill i la família feia temps que intentava tornar a Austràlia, però la pandèmia havia tancat els aeroports.
Activistes com la Tala Mortada i el Cherine el Zein, que ja feia mesos que protestaven contra
la inacció d'un estat corrupte i negligent, fan responsable l'elit governant de permetre que passés aquesta tragèdia.
L'explosió del 4 d'agost, de les més grans de la història que mai s'han registrat, ha acabat d'enfonsar un país en fallida on les protestes van forçar a dimitir el govern en bloc, una setmana després de la catàstrofe.
Un reportatge de Adam Harvey .
Imatge: Mazen Hashem, Cherine Yazbeck i Tom Hancock
ABC Four Corners
Sant Joan Despí, 20 de novembre del 2020