Londres i Washington enviaran un equip d'experts a l'Iraq per avaluar la seguretat al país

Segons diverses agències, des del Pentàgon comença a haver-hi dubtes i preguntes sobre la quantitat de temps que l'Exèrcit podrà mantenir-se en dos gran fronts oberts com són l'Iraq i l'Afganistan, sense desgastar els seus soldats. Els comandaments nord-americans en el terreny, però, repeteixen gairebé dia a dia que la marea comença a tornar-se contra els insurgents. Els nord-americans segueixen capturant i matant insurgents, descobrint i destruint dipòsits d'armes, i donant suport a la reconstrucció del país. El govern espera que les eleccions del 30 de gener marquin un punt d'inflexió. Per la seva banda, el secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, un dels principals arquitectes de la guerra, segueix aferrat a la seva estratègia per posar fi al conflicte, que consisteix a entrenar els iraquians perquè es facin càrrec de la seva pròpia defensa. Tot i això, el mateix Rumsfeld ha reconegut que les perspectives són "ombrívoles". La força iraquiana té la meitat dels efectius considerats necessaris pels comandaments. A més, malgrat l'èxit de l'ofensiva de novembre contra el reducte insurgent de Falullah, els milicians maten efectius nord-americans i iraquians a Bagdad. En aquest context, i seguint la tesi de Rumsfeld, Blair i Bush han decidit enviar un equip que revisi la situació de la seguretat a l'Iraq "perquè és essencial potenciar la capacitat de les pròpies forces de seguretat iraquianes", segon ha dit el primer ministre britànic, qui també ha reconegut que tot i la relativa tranquil·litat del país, cal donar "un bon cop" a la insurgència dels afores de Bagdad. Blair ha expressat el seu desig de no ajornar les eleccions. Segons funcionaris de l'ONU, ha assegurat el premier, els iraquians de tot el país volen anar a les urnes. Mentrestant, segons informa Europa Press, la guerra dels EUA i els seus aliats contra la insurgència a l'Iraq està provocant grans costos a les forces armades nord-americanes, les baixes dels quals creixen fins a situar-se en 70 o més al mes, mentre que el conflicte provoca un cost de 1.000 milions de dòlars setmanals als fons americans, i ha superat ja els 100.000 milions de dòlars.