L'ONU renya Espanya pel tracte als migrants, la violència masclista i la llibertat d'expressió

Espanya s'ha sotmès aquest dimecres a l'examen periòdic de drets humans de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). En la sessió, els representants dels països membres del Comitè de Drets Humans de l'organisme, amb seu a Ginebra, han presentat les seves recomanacions a la delegació espanyola, amb especial èmfasi en qüestions com la violència de gènere, el tracte a les persones migrants i també la situació política catalana.

Amb un avís inicial per part del president del consell, el suís Jürg Lauber, que els països han de deixar fora qüestions polítiques i territorials, i sota la cúpula de Barceló que decora la sala del consell, 120 representants dels països han llistat les seves recomanacions i el concepte més repetit ha estat la violència de gènere, que manté xifres molt altes a l'estat espanyol.

Diversos estats han reclamat a la delegació espanyola que es reforci el marc jurídic contra aquesta xacra, i que es millori la formació dels jutges.

La delegació espanyola ha defensat els esforços fets pel govern de Pedro Sánchez, amb modificacions en la llei violència sexual, posant el consentiment al centre. Ho ha dit el secretari d'estat d'Exteriors, Diego Martínez Belío, que ha presidit la delegació espanyola i anava acompanyat d'una representació interministerial.

Però els ambaixadors han reclamat fer més feina al respecte, també per avançar en la igualtat de gènere.
 

Legislació contra la tortura i la llei de seguretat ciutadana

Altres països han posat l'accent en qüestions relacionades amb la violència policial, la tortura i la llei de seguretat ciutadana. Segons els relators de l'ONU, aquesta última norma no s'avé amb els convenis internacionals i països com el Canadà i Txèquia han reclamat que es modifiqui.

Així i tot, la delegació espanyola ha defensat que la llei està avalada pels organismes de defensa dels drets humans europeus, i que el Tribunal Constitucional també la va avalar, amb l'excepció d'alguns preceptes.

També han cridat l'atenció els ambaixadors per altres qüestions, com el perfilat ètnic, que, segons els informes dels organismes de les Nacions Unides, encara es dona a Espanya i que consisteix en les identificacions policials en funció de trets ètnics.

Altres països, com el Regne Unit, han posat l'accent en el difícil accés a l'habitatge i han recomanat a Espanya elaborar un pla per fer-la més accessible. Davant d'això, la delegació espanyola ha defensat la creació específica d'un Ministeri d'Habitatge i mesures estructurals com la llei d'habitatge, del 2023, i mesures d'impuls a l'habitatge públic.

Catalunya i l'espionatge als líders polítics

L'avaluació periòdica dels drets humans d'Espanya és un procediment que es fa cada cinc anys. A més dels ambaixadors, que participen en la sessió plenària, els països se sotmeten a l'examen dels relators de l'ONU sobre drets humans, que elaboren un informe propi.

En aquest document, el relator especial per a les minories expressava preocupació sobre qüestions relacionades amb la situació política a Catalunya, conseqüència del procés.

El relator especial cridava l'atenció sobre les "coaccions judicials" a les opinions polítiques, la violència policial contra els manifestants catalans o l'espionatge a líders polítics amb el cas Pegasus.

Pocs països han recollit aquestes qüestions. Ho ha fet, per exemple, Veneçuela, que ha demanat "eliminar la persecució" als opositors polítics i ha cridat l'atenció a la delegació espanyola sobre els sistemes d'espionatge. Unes reclamacions que no han rebut resposta de la delegació espanyola en la sessió plenària.
 

Menors migrants i memòria democràtica

Altres qüestions que han estat sobre la taula tenen a veure amb les migracions, amb molts països reclamant més protecció als menors que migren sols, i millors procediments de determinació de l'edat. La delegació espanyola ha defensat canvis en els protocols, per donar presumpció de minoria d'edat en aquests procediments.

El secretari d'estat també ha defensat l'obertura de nous centres d'acollida, mentre que altres membres de la seva delegació han destacat la col·laboració del govern en el finançament als territoris d'arribada, com les Canàries.

També s'ha posat sobre la taula la memòria democràtica, amb països com Xile reclamant que es faci més per donar "justícia i reparació" als familiars de les víctimes del franquisme. Davant d'això, el secretari d'estat ha defensat l'aprovació de l'última llei de memòria democràtica.

Les peticions de les entitats

A més dels informes dels organismes de l'ONU i del mateix estat, el procés d'avaluació inclou també la participació d'entitats i ONG. En el cas català, hi han participat, entre d'altres, Plataforma per la Llengua, Òmnium o l'ANC, amb reclamacions de caràcter polític i també relacionades amb el català, com ara la inclusió de la discriminació lingüística com a delicte d'odi, una qüestió que va recollir el relator de l'ONU i a què també han fet referència països.

A la sortida, el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha destacat que l'estat espanyol no ha recollit en les seves declaracions referències explícites a la defensa dels drets polítics, i ha assegurat que han presentat informes davant l'ONU per "denunciar internacionalment les mancances democràtiques i les vulneracions dels drets humans de l'estat espanyol".

Per la seva banda, la coordinadora d'afers internacionals de Plataforma per la Llengua, Marga Payola, ha mostrat poca confiança que l'Estat acabi assumint les recomanacions recollides per les Nacions Unides.