Loquillo: "No soc anticatalà, les meves arrels sempre m'acompanyen"

Loquillo, nom artístic de José María Sanz, músic de rock and roll nascut a Barcelona el 1960 i criat al barri del Clot, és una de les veus més reconegudes de l'escena estatal. Amb més de quaranta anys de carrera, reflexiona a "Col·lapse" sobre arrels, identitat i decisions vitals, un camí que l'ha dut lluny de la ciutat sense desvincular-lo mai del seu origen. "Les arrels es porten sempre a sobre.", afirma.

"No soc anticatalà"

Una de les idees centrals de l'entrevista és la identitat. Davant de les etiquetes que se li han atribuït durant anys, Loquillo ha estat clar: "No soc anticatalanista."

Fins i tot, l'artista ha ensenyat un tatuatge a càmera: "Porto tatuat l'escut de Barcelona al braç."

"Les arrels es porten dintre la maleta. Vaig per tot el món i a tot arreu sempre soc l'artista català."

La decisió de marxar de Barcelona, explica, no va ser emocional ni ideològica, sinó professional: "Vam anar a Madrid perquè les companyies discogràfiques van desaparèixer de Barcelona. Vam intentar gravar a Catalunya, però no va funcionar."

Fa disset anys que viu al País Basc, a Sant Sebastià, un canvi que coincideix amb un dels punts d'inflexió més importants de la seva vida.
"Va ser el moment que vaig deixar els Trogloditas i vaig començar una nova carrera professional i personal." Un tall conscient amb l'etapa anterior: "Necessitava canviar d'aires. Va ser el moment vital de dir: trenco i començo de zero." 

Un artista polèmic

Loquillo es mostra conscient de les polèmiques que ha generat durant els anys, però explica que no l'han afectat ni personalment ni professionalment, de fet, tot el contrari:

"Jo no em sento víctima de res. Hi ha hagut polèmiques, però l'únic que han fet és fer pujar la quantitat de tiquets venuts. Els que han intentat boicotejar-me no ho han aconseguit."

La bomba del Clot

Entre els records d'infància al barri del Clot, Loquillo explica que, amb onze o dotze anys, jugant a futbol, es va trobar una bomba de la Guerra Civil. 

"La vaig agafar amb els braços i vaig anar a la comissaria."

Recorda la gent apartant-se espantada mentre ell avançava amb l'artefacte, i ho resumeix amb ironia: "Això que diuen que tothom ha d'intentar salvar el món, jo ja ho vaig fer."

Per a Loquillo, aquell va ser el primer contacte amb el món de l'espectacle. "Va ser la primera vegada que em van aplaudir."
 

La família per damunt de tot 

Tot i definir la música "com l'aire que respira", el músic marca clarament les seves prioritats.

"Només deixaria la música per la meva família." 

Les malalties han marcat el seu entorn i han situat la família al centre de la seva vida. 

"Si em prens la música, em prens l'aire que respiro. Però el primer és la teva família."