Manual d'instruccions per llegir poesia durant el confinament

La poesia és una entrada de bellesa a les nostres vides i una bona manera de descobrir mons que ni imaginàvem només cal perdre-li la por. L'Enric Gomà, que cada setmana ens porta l'espai "Els arbres no s'ho mereixen" ens ha donat algunes indicacions pels que vulguin començar a gaudir dels poemes ara mateix.

 

1. La poesia que tenim a casa

Als poetes se'ls havia elevat una mena d'olimp literari. Representaven el cim de les lletres. En alguns països, n'hi havia a dalt de tot: Carles Riba, Salvador Espriu, una mica Foix. Abans, Verdaguer o Maragall. Fins a l'extrem que ocultaven els altres. Digueu-me un poeta contemporani de Verdaguer, del 1876 al 1902. No en coneixem cap. El poeta és un escriptor com qualsevol altre: la poesia és només un gènere. Ni és excelsa ni és ridícula: només s'ha de saber llegir. Com l'assaig, com la novel·la.

2. Tothom té a casa llibres de poesia que no ha llegit

És probable que ens els hagin regalat. D'algun amic d'un amic. O els vam comprar un dia en un rampell. Després vam arribar a casa i no el vam llegir. El meu cas: el 1971, amb 8 anys, mon pare ens va dur a la Sala Parés del carrer Petritxol. Ho portava una branca dels Maragall. Al taulell hi havia un llibre de Joan Maragall que es deia "Tria": un antologia de poesies de Maragall. Me'l va comprar i me'l va donar:

"Ara no l'entendràs, però algun dia t'agradarà." El vaig maleir: un llibre de poesia! M'ha acompanyat tota la vida.

Pere Gimferrer, en una entrevista va dir: "Llegir poesia, començar per Maragall." Aneu a buscar als prestatges un quants llibres de poesia. Tots aquells que no us vau llegir en el seu moment. I poseu-los sobre la taula, tingueu-los a mà.

2. Per llegir poesia no cal saber-ne
Tenim la sensació que no l'entendrem, que és massa elevada, que costa. Que som uns enzes. La novel·la s'entén; la poesia, no. No és cert, la poesia s'entén perfectament. L'únic, que t'has d'acostumar al vers: la rima, el ritme o una sintaxi un pèl enrevessada. Com si t'acostumes a l'"Odissea" d'Homer, el vers de Shakespeare, o el de Molière, que trobo especialment brillant i alhora sinuós.

Cal una mica de gimnàstica i de llegir dues i tres vegades, per entendre'n la mecànica. La poesia és com tot: poetes de moltes menes. Des de Casasses, que és clar un com got d'aigua, a Foix, que és més fosc –tot i que no tant.

Hi ha una poesia popular i una poesia culta. També els romanços recollits durant el segle XIX per Milà i per Aguiló i tants altres.

Un romanço és una narració en vers, amb un contingut fort de poesia popular. Això va entretenir i commoure els nostres avantpassats. Com que no sabien llegir, els escoltaven quan algú els recitava en veu alta, sovint de memòria. I se n'aprenien de memòria fragments.

L'hivern ha sigut el gran confinador de la història de Catalunya. A l'escó, davant del foc, havien de passar el temps. Aquesta és la poesia popular. Moltes poesies es cantaven: les cançons dels segles XVI, XVII, XVIII. Una recomanació. Llegir cançoners. El "Romancerillo catalán", de Milà i Fontanals. La poesia anònima i popular, com l'anonimat de l'art romànic, després, la poesia d'autor culte és més elaborada.

 

3. Llegir llibres de poesia sencers

El mal costum de fullejar i espigolar. Anar endavant i endarrere. Converteix la lectura de poesia en mandrosa, capritxosa, inconstant, volàtil i plena de llacunes. Els llibres es llegeixen sencers, per ordre. Dependrà de cada autor, si se'n pot llegir més o menys.

Els llibres de poesia són individuals: ho entrebanca aquesta tendència a publicar obres completes dels poetes, amb tota la poesia. Com una allau. Com si el poeta fos el mateix als 20 anys que als 70. Contra les obres completes: pràctiques, però allunyen els lectors. Fardo pesant. Les de la Selecta dels anys 40, 50 i 60: hi vaig a buscar llibres concrets. M'he llegit gran part de Rusiñol, llibre a llibre.

Alguns llibres individuals:

-"Poema de la rosa als llavis", de Salvat, Joan Salvat-Papasseit: 1923. Es llegeix sencer, no té cap problema.

No ens limitem a "Res no és mesquí" i no ens limitem als poemes que canta Serrat.

-"Les conspiracions", 1922: el llibre de Castella. Ell viu a Castella en un sanatori arran de la tisi. Magnífic!

El llibre que millor expressa què sentim els catalans davant de Castella.

-"Romancero gitano", de Lorca, 1928.

- "Poeta en Nueva York", escrit el 1929 i 1930, publicat el 1940.

- Verdaguer: "Idil·lis i cants", la bona. 1879.

-"Al cel", pòstuma: 1903. El cel atmosfèric.

Llegir els llibres individuals t'ajuda a entendre el llibre i l'autor. No pas a un marasme de totes les èpoques, com si tot fos u.

Hi ha poetes d'obra curta que s'han de llegir tots: íntegre: el més clar, Sant Joan de la Creu.

I "Flor d'enamorats", de Timoneda.

4. Llegir els poetes vius

No esperar que t'hagin de dir quins són bons i quins no, gràcies al pas del temps. Baudelaire és evident que és magnífic. Però potser el trobem magnífic perquè ens ho han dit i ens ho hem cregut. Cal llegir per un mateix: "La hac", de Jaume Subirana. Un autor d'ara: té uns quants llibres publicats. No tots els poemes t'agraden, però alguns t'agraden i això és molt important. Com en els llibres de contes: alguns són bons o molt bons i altres, no. Demano als amics que me'n facin una tria. "Quins contes em recomanes?" Si m'agraden molt, em llegeixo els altres.

5. El sentit

No aturar-se en la poesia, en les imatges, en la bellesa, en l'emoció: això dit així és molt bèstia, però em vull explicar.

En cada poema hi ha un sentit –com en una novel·la, un conte, un assaig-. No és una poetització de la realitat i prou. Hi ha la idea estesa que la poesia és bonica però que no vol dir gaire res: mentida. que et toca la fibra i prou. No, la poesia és vivència i és pensament: és sentit. Un home que viu la vida d'una manera i te la transmet a través de la seva poesia. Trobar-lo en cada poema: si cal llegir-lo dues o tres vegades, cap problema. Però si no hi entres, no hi entres. La poesia de vegades està mal escrita, és confusa, és erràtica, és dolenta. El gènere ho facilita: tot queda dissimulat dins la bellesa o el sentimentalitat dels versos. Perquè un poeta tampoc no és un demiürg entre els déus i els homes. Sap el que pensa, sap el que sent: alguns, millors i altres, pitjors. No té una saviesa especial: té una manera especial de dir-ho. Però la saviesa és, potser, la teva: l'únic que ho expressen diferentment.

 

6. Aprendre's poemes de memòria

Un recurs molt antic: saber-se poemes de memòria i recitar-los. A les sobretaules. N'ha quedat un rastre: les estrenes del dinar de Nadal.

Saber-se 5 poemes. 10 poemes. T'acompanyen tota la vida. La poesia està pensada per ser dita: la concisió, el ritme, la intensitat.

Alguns poemes narratius, no. Però ‘"Canigó", recitat per l'actor de Manlleu, és magnífic. Cal refrescar-los de tant en tant. Ara tenim temps, confinats. Durant un temps, me'ls aprenia mentre m'afaitava. Cada dia, quatre versos. Anava sumant i me l'aprenia tot.

"Ho sap tothom i és profecia." Comenceu per 3: cada setmana, un.