Maradona etern, 1 any després de la seva mort

Sí. Ja fa un any. Teníem el pressentiment que qualsevol dia passaria, però són d'aquells moments que recordaré sempre. Tothom té passions irracionals i he de confessar que aquesta és la meva. No és un sentiment d'idolatria, ni tan sols d'adhesió, simplement és algú que em va marcar la vida.

Buscava un lloc per aparcar el cotxe i escoltava l'"Estat de Gràcia" quan el Roger de Gràcia va aturar el programa per donar pas al cap d'Esports de la ràdio, Xavi Campos, per donar una última hora sobre Maradona.

No vaig tenir cap dubte que havia mort, que havia arribat aquell dia que tothom sabia que arribaria. Maradona em va ensenyar la màgia del futbol, que guanyava els partits sol, em va descobrir el vincle de l'Argentina amb el seu esport, em va omplir de contradiccions, em va fer decidir que no voldria coneixe'l si hagués pogut, em va demanar si era capaç de separar el futbolista de la persona, em va transmetre que un humà podia ser botxí alhora que víctima.

Com ja era previsible, Maradona no va morir quan va morir la persona. Les circumstàncies del seu últim dia de vida necessiten llum per la foscor, una sèrie sobre la seva vida ha mogut diners i conflictes… i el negoci que sempre ha generat la seva figura no permetrà lamentablement que mai descansi en pau.