Amnistia Internacional
Vagues a l'educació
Japó exportar armes
AP-7 Santa Oliva
Homeopatia
Calamarsa Ribes de Freser
Karol G gira
Judici cas Kitchen
Rosalía premi Dona de l'Any
CIS
Regularització d'immigrants
Olivia Rodrigo
Paula Badosa
Lamine Yamal premi Laureus

"SENSE FICCIÓ": MATERIAL COMPLEMENTARI D'"EL FUTUR DEL CATALÀ"

Massa puristes o massa laxos?

La llengua desperta passions. Les xarxes socials són l'escenari d'abrandades discussions sobre la idoneïtat d'aquella paraula o d'aquella altra expressió. De la mateixa manera que molts aficionats porten un entrenador a dins, molts catalanoparlants porten un filòleg o un professor de català a dins. Ens prenem la llengua massa seriosament? Som massa puristes? O, per contra, massa permissius?

La preocupació per la correcció no és exclusiva del català. Passa el mateix en moltes llengües, segons la professora de la UB Neus Nogué Serrano. El llenguatge és el que ens fa humans, és el que ens permet socialitzar-nos. "Ens agrada parlar de llengua perquè forma part de la nostra identitat i de la nostra identitat col·lectiva."

 

Els correctors no sol·licitats fan molt de mal, perquè generen inseguretat.
Neus Nogué Serrano, professora de Lingüística

 

Per això vivim la llengua d'una manera molt intensa. Twitter n'és un clar exemple. La gent que espontàniament corregeix la manera com escriuen els usuaris "fan molt de mal a la llengua, perquè generen inseguretat". Nogué afegeix que en molts casos les correccions que fan són extremadament discutibles, perquè discuteixen coses que estan acceptades. No corregeixen per un criteri objectiu, sinó subjectiu, normalment són correccions "puristes i molt discutibles". Pau Vidal va arribar a fer un llibre sobre la qüestió: "Corregir mata".

 

"Si a la mínima que parlo malament el català, ja me l'estan criticant... doncs ja no faré l'esforç d'aprendre el català", Long Li Xue, creador de continguts digitals (CCMA)